L’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya crea, el 1979, l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya, amb el propòsit de crear el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, el qual es va inaugurar el 1990, data en què va ser declarat Museu Nacional i es va constituir com a entitat autònoma. En l’actualitat, el Museu és l’òrgan principal d’una xarxa de museus de la tècnica estesos per l’àrea geogràfica de Catalunya.
El primer encant d’aquest Museu és que està ubicat dins d’una antiga fàbrica tèxtil, en un edifici modernista de la fàbrica Aymerich, Amat i Jover i una de les seves principals atraccions és la maquinària de vapor utilitzada en el seu moment per la fàbrica tèxtil per poder moure les màquines.
L’objectiu del museu és explicar la història de la industrialització de Catalunya, i promoure el coneixement de la tècnica sobretot als més joves, destacant la importància de les visites que realitzen les escoles i instituts.
El Museu compta amb exposicions permanents, una d’elles està en el denominat Espai Muncunill (Espai Muncunill). A través d’aquesta exposició es pot veure l’enginy de l’arquitecte responsable de l’edifici en si del museu, Lluís Muncunill i Parellada. Aquesta mostra és una espècie d’homenatge a aquest arquitecte, que va ser un referent de l’arquitectura industrial de Terrassa i una de les figures més representatives del modernisme català, adaptant l’estil modernista a l’arquitectura industrial. L’exposició compta amb quatre zones: La Terrassa industrial; Una nova arquitectura industrial; Els habitatges i L’arquitecte i la ciutat.
Una altra de les zones d’exposició permanent és l’Àrea d’Interpretació del Museu de la Ciència i de la Tècnica. És un espai multifuncional on l’objectiu és acostar els visitants al patrimoni industrial. Aquesta mostra cobreix uns 150 m2 i es troba situada a l’espai central de l’edifici. En aquest espai podem trobar elements dinàmics audiovisuals que ens mostren el desenvolupament tèxtil llaner a Terrassa.
La terrassa del sol és una altra mostra que compta amb diversos programes interactius i ensenya als visitants què és el Sol, com es pot mesurar la radiació o el seu aprofitament com a font d’energia entre altres interessants observacions.
A més, aquest museu compta amb altres cinc exposicions permanents, que són:
• L’enigma de l’ordinador: el museu fa 5 anys va realitzar una inversió important per a la creació d’aquesta exposició, la qual explica l’evolució del càlcul passant per la informàtica, des de la prehistòria fins arribar als robots contemporanis. Com col•lecció d’ordinadors és la més important de Catalunya i una de les més importants d’Europa.
• La Fàbrica Tèxtil: aquesta mostra el funcionament d’una fàbrica per a una empresa tèxtil a principis del segle XX. Com funcionava un vapor, com es fabricava el fil o les teles o com era la vida quotidiana d’un treballador de la fàbrica.
• Homo Faber: és una mostra que exemplifica l’evolució de la ciència i de la tècnica des del neolític fins als inicis de la industrialització, és a dir, l’evolució tecnològica des del neolític fins a la revolució industrial.
• Energia: una exposició que il•lustra a través d’un conjunt d’experiències interactives sobre l’energia. Mostra el procés relacionat amb l’obtenció de l’energia.
• Transport: una exposició de mitjans de transport des del segle XIX, que va des del cotxe, el ferrocarril, camions, avions o bicicletes.
El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya compta amb més col•leccions a part de les que s’exhibeixen en aquest edifici, ja que part de les seves col•leccions s’estenen per altres museus de tot el territori català, però sempre amb temes especialitzats en la ciència i la tecnologia.
A més, aquest museu compta amb un servei de lloguer d’espais per a reunions, esdeveniments socials o esdeveniments culturals. També disposa d’un restaurant i una botiga on podem comprar algun record del museu.
Sense cap dubte, aquest museu és una oportunitat per endinsar-se en història de la revolució industrial i conèixer de primera mà el patrimoni industrial més proper.
