Els mitjans de comunicació sempre es fan ressò dels fenòmens sísmics, especialment d’aquells que provoquen danys personals i materials importants. Els terratrèmols poden arribar a provocar grans catàstrofes, i actualment tenen un impacte no només a la premsa, la ràdio i la televisió, sinó que arriben a les xarxes socials i als nostres telèfons mòbils. La informació sobre aquests esdeveniments de la natura arriba molt sovint plena de mites i errors.
Un element bàsic en la informació d’un terratrèmol és la seva magnitud. És habitual que, a mesura que transcorre el temps des que es produeix el sisme, aquesta dada variï. Per què? Doncs senzillament perquè es necessita temps per avaluar la informació recollida inicialment i determinar la xifra correcta amb diferents mesuraments, i no només amb els resultats dels sismògrafs més propers a la zona del fenomen.
Un altre exemple molt habitual és la referència als graus que de vegades fan els mitjans de comunicació quan descriuen la magnitud del terratrèmol. La realitat és que la magnitud es mesura amb una operació matemàtica, no amb una escala que augmenta de manera gradual. Això explica també per què hi ha tanta diferència d’intensitat entre un terratrèmol de magnitud 7 i un altre de magnitud 8. L’escala de magnitud no creix de manera progressiva, sinó que creix de manera exponencial. Això fa que l’augment d’escala produeixi un augment proporcionalment més gran de l’energia real del sisme.
També és important no confondre intensitat amb magnitud. En alguns mitjans arriben a confondre tots dos conceptes. Mentre que la intensitat varia amb la distància, la magnitud no varia. És a dir, l’alliberament d’energia és el mateix, però el seu impacte no és igual en tota la superfície. Per això, com més lluny es trobi el punt respecte de l’origen del terratrèmol, la intensitat, i per tant l’impacte del fenomen, serà menor.
Un altre tema recurrent en la informació sobre un sisme és el seu epicentre. Aquesta informació no és tan important com sembla en totes les situacions. En els terratrèmols petits és important conèixer-ne l’epicentre. En canvi, en els grans terratrèmols l’epicentre és menys rellevant; de fet, en els terratrèmols grans els danys materials i personals més importants se solen produir lluny de l’epicentre.
Els mitjans de comunicació busquen ràpidament «experts» en la matèria per donar més contingut i autoritat a les seves informacions sobre el terratrèmol. En ocasions els experts seleccionats pels periodistes no són els més preparats sobre el fenomen. Realment, els enginyers de camins, els enginyers civils, els geòlegs, els enginyers geotècnics i els geofísics especialitzats en sísmica són els professionals més preparats per documentar i analitzar amb rigor científic aquests fenòmens. Altres professionals, com ara membres de les forces de seguretat i bombers, poden oferir consells relatius a seguretat civil i protecció personal enfront d’aquestes situacions. Els arquitectes són altres professionals que poden donar un enfocament diferent sobre l’impacte d’un terratrèmol, especialment pel que fa a les estructures de les edificacions.
Generalment la velocitat a la qual apareix la informació sobre un terratrèmol en els mitjans de comunicació és molt més gran que l’anàlisi de les dades sobre aquest. Això fa que quan es produeix aquest fenomen hi hagi poques dades i no es disposi de temps suficient perquè els experts en facin una anàlisi correcta, de manera que es genera informació pública inexacta. La digitalització i les eines com les xarxes socials fan que la velocitat a la qual sorgeix la informació d’aquests esdeveniments hagi crescut de manera important i s’incrementi la difusió de dades inexactes sobre el sisme. Com és habitual, transcorregut un temps des que s’ha produït el terratrèmol, la informació sobre aquest es dilueix en notícies de més actualitat i gran part del fenomen queda en l’oblit dels mitjans de comunicació fins que es produeix un altre esdeveniment similar.
