L’enginyer Juan de la Cierva ha passat a la història en majúscules com l’inventor de l’autogir. Nascut el 1895 en una família benestant de polítics, funcionaris i advocats, Juan de la Cierva es va interessar des de nen pels invents i l’aviació. De petit era molt aficionat a la lectura de llibres sobre inventors i invents, i el seu avi matern va despertar la seva curiositat sobre l’aviació en explicar-li la teoria de per què volaven els aeroplans. L’entorn intel·lectual que el va envoltar des de petit va impulsar els somnis científics i tècnics de Juan de la Cierva.
Des de jove, Juan de la Cierva va compartir inquietuds amb un grup d’amics aficionats als invents, a l’aviació i a la ciència. Entre aquestes companyies van destacar els germans Barcala i Tomás de Martín-Barbadillo. Un exemple de les seves inquietuds tècniques era l’afició de Juan de la Cierva i els seus amics a muntar i desmuntar una antiga motocicleta que li havia deixat el seu pare, però, sens dubte, l’aviació era la gran passió d’aquest grup d’amics. L’època de la joventut de Juan de la Cierva coincideix amb importants innovacions en el món aeri, com els globus i els dirigibles. Després de la seva experiència muntant i desmuntant motocicletes, el grup d’amics es va aventurar a muntar petits avions de joguina.
Amb l’arribada a Espanya de l’aviació l’any 1910, Juan de la Cierva i els seus amics, els germans Barcala i Pablo Díaz, comencen a desenvolupar prototips d’avions als quals poden pujar. El primer model que van desenvolupar el van anomenar BCD (sigles dels cognoms dels seus promotors: Barcala, Cierva i Díaz) i amb ell van tenir petits accidents. Aquesta afició va empènyer Juan de la Cierva a no seguir els passos de la seva família en els estudis; en comptes d’estudiar dret, el jove va estudiar enginyeria de camins, canals i ports. Però abans d’entrar a l’escola d’enginyeria, Juan de la Cierva va llançar al costat dels seus amics un nou model del seu aeroplà: el BCD1. S’ha arribat a considerar aquest model com el primer aeroplà espanyol que va volar durant un temps relativament llarg. Després del model BCD1 van arribar diferents aeronaus amb un èxit discret, com un monoplà biplaça.
El projecte de fi de carrera de Juan de la Cierva va ser l’aeronau C3, un trimotor amb el qual va concebre la idea de l’autorotació i que va anomenar «autogir». Abans del model C3, el 1920, l’enginyer De la Cierva va construir el primer autogir, el C1, amb dos rotors superposats que giraven en direccions oposades. El C1 no va aconseguir enlairar-se i va donar lloc més tard al seu projecte C3, amb rotor de tres pales, que tampoc no va aconseguir volar. La tercera versió va ser el model C2, que es va fer realitat l’any 1922. Aquest últim model tampoc no va tenir èxit. El quart model, el C4, sí que va aconseguir enlairar-se, i va ser l’any 1923. Basant-se en aquest últim model, Juan de la Cierva es va centrar a desenvolupar-lo i perfeccionar-lo. L’Aviació Militar va ajudar en la fabricació i el finançament d’aquest nou model d’autogir i el 1924 volaria amb èxit un model nou, el C6, que va aconseguir volar ja grans distàncies. És el 1925 quan Juan de la Cierva, amb un model millorat, el C6-bis, fa el salt definitiu a Europa. Aquest mateix any l’Aviació Militar va contractar la compra de diversos autogirs.
L’esperit emprenedor de Juan de la Cierva vola cada vegada més alt i arriba a un nou cim l’any 1926 amb la fundació de la seva pròpia empresa a Londres: The Cierva Autogiro Company Ltd. En aquesta ocasió compta amb inversors britànics i el propi Juan de la Cierva assumeix la direcció tècnica de la nova empresa.
Fins a l’any 1929, Juan de la Cierva dona a llum nous models del seu popular autogir: els C7 i C12. A més de convertir-se en proveïdor de forces armades com la italiana, aconsegueix pilotar un autogir que travessa el canal de la Mànega. Aquests fets van incrementar el prestigi i la popularitat de l’autogir i de Juan de la Cierva. El ja famós inventor va patentar el seu invent en diferents països i va fer el salt als Estats Units. Allà es va reunir i va conèixer l’empresari automobilista Henry Ford, el president dels Estats Units, H. C. Hoover, i una multitud d’empresaris fascinats per l’autogir. És també el 1929 quan crea als Estats Units l’empresa Pitcairn-Cierva Autogiro Company, en associació amb l’empresari nord-americà Harold F. Pitcairn, famós constructor d’aeroplans.
Fins a l’any 1934 desenvolupa models més impressionants, especialment el C19 i el C30. En aquells anys, Juan de la Cierva va fundar a Berlín l’empresa La Cierva Autogiro GmbH per seguir potenciant la fabricació dels seus autogirs a Europa. El seu prestigi internacional va ser reconegut amb un distingit premi el 1932: la Gran Medalla d’Or atorgada per la Federació Aeronàutica Internacional de l’Aviació.
A finals del 1936, Juan de la Cierva, amb 41 anys, va trobar tràgicament la mort en un accident d’avió a Anglaterra. Va morir després d’una vida treballant per vols segurs i sense poder veure el seu invent convertit en un helicòpter.
Juan de la Cierva, l’enginyer inventor de l’autogir, es va convertir en una peça imprescindible de la història de l’aviació actual. De fet, el seu autogir va ser el precursor de l’helicòpter modern. Com a exemple de l’impacte que va tenir el seu invent, el 1932 s’havien construït més de 120 autogirs, que havien recorregut 4 milions de quilòmetres en 30.000 hores de vol.
