En la història de l’enginyeria sempre hi ha hagut enginyers que no han gaudit d’un reconeixement a l’altura dels seus èxits. És el cas de Leonardo Torres Quevedo. Aquest enginyer càntabre, nascut el 1852, va ser inventor i pensador. Torres Quevedo va destacar pel desenvolupament d’autòmats i de sistemes de control. Entre els invents més importants cal esmentar l’Escaquista, una màquina amb capacitat de jugar a escacs de manera autònoma, i el Telekino, un sistema de control remot.
Els jocs d’escacs actuals davant d’un ordinador o el pilot automàtic dels avions tenen un origen comú: Leonardo Torres Quevedo. La trajectòria de l’enginyer es va iniciar arran dels seus viatges per Europa per conèixer els darrers avenços tecnològics. Un dels seus primers treballs van ser els transbordadors; va deixar el seu segell professional al transbordador que creua les cascades del Niàgara, que segueix en funcionament des del 1916.
La computació i la intel·ligència artificial van ser el seu camp d’investigació i desenvolupament. En aquest àmbit, va destacar per les contribucions que va fer al desenvolupament de les primeres calculadores digitals. Leonardo Torres Quevedo va aplicar els avenços als dirigibles perquè es poguessin pilotar a distància. Sens dubte, l’invent més important va ser el Telekino, que el va convertir en un pioner, juntament amb Nikola Tesla, en el desenvolupament de sistemes de control remot mitjançant ones de ràdio.
Leonardo Torres Quevedo té un museu dedicat a la seva figura, ubicat a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de la Universitat Politècnica de Madrid.
L’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports acull una col·lecció de màquines i instruments que van pertànyer a l’enginyer Leonardo Torres Quevedo (1852-1936). La col·lecció consta tant del material utilitzat per Torres Quevedo en les investigacions i els desenvolupaments tècnics com d’alguns prototips dels seus enginys electromecànics. Al costat d’aquests aparells es mostren plànols i esquemes originals que expliquen el funcionament dels artificis exposats. El fons del Museu Torres Quevedo l’integren màquines matemàtiques de caràcter analògic, els prototips d’escaquistes i algunes maquetes, entre les quals trobem la del transbordador instal·lat sobre les cascades del Niàgara.
Els enginys matemàtics construïts per Torres Quevedo, com la resta dels analògics de l’època, fan servir processos físics (rotacions, potencials, corrents elèctrics) per obtenir una solució matemàtica. La idea abstracta inherent a un càlcul matemàtic concret es transforma en una manifestació física el resultat de la qual resol el problema matemàtic. Fent servir aquests sistemes analògics, Torres Quevedo va elaborar un bon nombre de màquines, algunes de les quals, com una calculadora algebraica i un aparell per a la resolució d’equacions de segon grau, es custodien al Museu.
A més d’aquests prototips, fruit de la seva investigació personal, Leonardo Torres Quevedo va desenvolupar altres instruments tècnics específicament dissenyats per a les necessitats d’investigació de laboratoris espanyols. Entre aquests instruments figuren els micròtoms panorgànics de congelació (dels quals es conserva una mostra magnífica al Museu), especialment dissenyats per obtenir seccions de centres nerviosos. A més d’aquests aparells mecànics, se’n van realitzar d’altres, electromecànics, també emprats en la investigació espanyola del començament del segle XX, com l’estalagmògraf, pensat per mesurar el degoteig d’un conducte (una vena o una artèria) en un interval de temps. Aquest aparell es va desenvolupar a instància de Juan Negrín per fer-se servir al Laboratori de Fisiologia de la Residència d’Estudiants.
La visita al Museu Torres Quevedo és obligada per a tot aquell professional de l’enginyeria i la història que vulgui aprofundir en els avenços dels últims segles.
Finalment, cal assenyalar que aquest enginyer il·lustre dóna nom a un premi nacional d’investigació, els ajuts per a contractes Torres Quevedo, convocat pel Ministeri d’Indústria, Economia i Competitivitat. Aquest premi d’enginyeria es va crear l’any 1983 i es convoca amb una periodicitat de dos anys. Té l’objectiu de reconèixer els mèrits d’investigadors i científics espanyols que duguin a terme «una tasca destacada en camps científics de rellevància internacional i que contribueixin en l’avenç de la ciència, en el millor coneixement de l’home i la seva convivència, en la transferència de tecnologia i en el progrés de la humanitat».
