Ramón Verea ha passat a la història com l’inventor de la calculadora. A més de la seva faceta d’inventor, aquest gallec nascut l’any 1833 a San Miguel de Curantes, a La Estrada (Pontevedra), va ser enginyer, periodista i escriptor. Des de jove va destacar per les seves habilitats en mecànica, a més de la seva brillant intel·ligència i la seva vocació intel·lectual. Després del seu pas per la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Santiago de Compostel·la i de la seva breu estada al Seminari Conciliar de Santiago va emigrar a Cuba. El 1855 va treballar com a mestre a l’illa caribenya i va començar a flirtejar amb el periodisme. En aquell moment, a més de col·laborar amb el diari cubà El Progreso, del qual va arribar a ser el director, va publicar dues novel·les: La cruz de Cobblestone i Una mujer con dos maridos. Però el seu interès i la seva passió per la mecànica no van quedar oblidats i l’any 1863 va veure la llum el seu primer giny destacat: una màquina de doblegar diaris.
El 1865, Ramón Verea es va traslladar a viure a Nova York aprofitant l’anglès après a Cuba. A la ciutat nord-americana va intentar patentar el seu invent de màquina plegadora, però la falta de finançament el va portar a vendre l’invent. L’any 1867 va tornar a Cuba, on va crear una empresa importadora de tecnologia. És l’any 1874 quan té la idea de desenvolupar un aparell per calcular equivalències a partir del seu nou treball com a canviador entre Nova York i l’Havana. Amb aquesta idea, Ramón Verea torna a Nova York per crear una empresa especialitzada en la compra d’invents i màquines. Tot això, sense oblidar la seva vena periodística, ja que poc després d’haver arribat a la ciutat novaiorquesa, l’inventor es va posar al capdavant del primer diari editat en castellà als Estats Units: El Cronista.
L’any 1887, l’enginyer gallec assoleix un dels seus somnis: aconsegueix la patent als Estats Units de la seva màquina de calcular. La màquina de Ramón Verea es va registrar amb la patent número 207.918, que va anomenar Direct Multiplier. La seva màquina, dissenyada en ferro i acer, amb poc més de vint quilos de pes, tenia la capacitat de calcular les principals operacions aritmètiques (sumes, restes, multiplicacions i divisions) amb xifres de fins a nou dígits. La innovació de la seva màquina era que feia les multiplicacions directament, amb un sol moviment mecànic, quan fins llavors aquestes operacions es calculaven mitjançant la repetició de sumes. La potència de la màquina de Ramón Verea era tal que podia calcular l’operació 698.543.721 × 807.689 en tan sols vint segons, cosa que fins a aquell moment era inabastable.
No obstant això, tot i que la màquina va ser guardonada a l’Exposició Mundial d’Invents de 1878 a Matanzas (Cuba) i va arribar a protagonitzar un article a la prestigiosa revista Scientific American, només se’n van arribar a produir tres exemplars i no es va valorar mai el seu desenvolupament a gran escala.
Per a Ramón Verea, el seu invent era una demostració de la capacitat de l’enginyeria espanyola, comparable a la dels països més desenvolupats. Tanmateix, sí que va captar l’atenció d’enginyers, científics i inventors. Alguns d’ells van desenvolupar noves versions de calculadora de Ramón Verea fins a arribar a la calculadora que coneixem avui dia.
Els anys següents, Ramón Verea es va centrar a fundar i dirigir diaris i revistes, com també impremtes. El periodisme va constituir la principal activitat de Ramón Verea al llarg de les seves diferents destinacions (Galícia, Guatemala, Argentina) fins a la seva mort l’any 1899, a Buenos Aires.
El seu invent va representar un abans i un després en la història de la computació, fet que va ser reconegut amb posterioritat a la mort de l’enginyer gallec. El 1930, la màquina de calcular de Ramón Verea va passar a formar part del museu de l’empresa International Business Machines (IBM) a White Plains, a la ciutat de Nova York.
