Óscar Sánchez ens explica com veu el repte i la oportunitat de la previsió social empresarial al nostre país, en un moment en el que els últims canvis fiscals i la sensibilitat per la previsió social en temps de pandèmia, ha suscitat un renovat interès pel considerat segon pilar de la previsió social, poc desenvolupat en comparació amb el sistema públic de previsió o primer pilar.
Óscar Sánchez és llicenciat en economia per la Universitat de Barcelona, especialista en riscos personals, pensions i cobertures per empleats. Compta amb una dilatada experiència professional i actualment és Director Comercial d’Estalvi i Previsió Social de La Mútua dels Enginyers. Imparteix conferències sobre temes relacionats amb la previsió social i la seva planificació, assegurances, gerència de riscos, i reptes als que s’enfronten les persones i les organitzacions.
Com qualificaria el desenvolupament de la previsió social empresarial a Espanya en els últims anys?
La major part de la població pensa que l’Estat és el major responsable de la previsió social dels ciutadans. Aquesta circumstància es reflexa en que només una minoria de les empreses disposen de plans de previsió col·lectius. Malgrat tot, la confiança del sistema públic com a garantia de cobertura decreix entre la gent, i la opinió dominant és que les prestacions de l’Estat són i seran insuficients.
Davant d’aquesta realitat, el camí que té la previsió social complementària empresarial al nostre país és de llarg recorregut. Per una part, existeix el convenciment generalitzat que són necessaris sistemes de previsió privats (individuals i col·lectius) que complementen les prestacions públiques, ja que el sistema públic necessàriament anirà minvant les seves prestacions per poder garantir la pròpia sostenibilitat. No obstant, aquest convenciment no ha anat acompanyat fins ara d’un creixement dels pilars complementaris que compensin unes menors prestacions públiques.
Llavors, les prestacions públiques de la Seguretat Social són insuficients?
En la majoria dels casos així és. Els problemes de finançament del sistema de benestar, amb una població cada cop més envellida, ens apropa als límits del sistema públic de protecció. Un sistema que podria ser suficient i sostenible fa mig segle, avui dia necessita complementar-se amb prestacions finançades pels ciutadans i les empreses.
Quines mesures proposaria per impulsar el desenvolupament dels plans de previsió de les empreses a favor dels seus treballadors?
Tot i la creixent conscienciació de les organitzacions per la previsió social empresarial, poques empreses, que no tenen un pla de previsió social pels seus treballadors o directius, es plantegen la implantació d’aquests plans sigui exigida per la norma.
Només cal observar les experiències i normatives dels països com sistemes de previsió social més avançats d’Europa i del món occidental per prendre nota o aplicar en el nostre context social i econòmic aquelles que puguin encaixar. Per exemple, establir per les empreses un sistema obligatori o gairebé obligatori de previsió social, amb un període transitori o de low cost, a partir del qual ho hagin d’instaurar per tots els treballadors. En aquest sentit, també s’hauria de regular una participació al sistema per part del treballador, similar als models mixtes. Disposem d’exemples propers com Dinamarca, Holanda o Suïssa, països en els que el segon pilar està molt més desenvolupat o inclús és obligatori. Per exemple, el sistema de previsió holandès, considerat des de fa un any el millor sistema del món, es defineix com un sistema mixt.
No cal esperar reticències per part de les empreses a implantar sistemes de previsió que incrementin els costos?
Possiblement. L’estructura del pensament de les persones i de les empreses, principalment en les més petites, està enfocada en el curt termini, al benefici immediat més que al benefici diferit en el temps. Per aquest motiu, existeix una tendència a ubicar les contribucions empresarials a favor dels treballadors com un cost o una pèrdua.
És necessari posar en valor els beneficis que a mitjà i llarg termini suposa implantar un sistema de previsió social en l’empresa. Les plantilles, cada cop més envellides, valoraran més positivament que les seves empreses disposin d’aquest tipus de beneficis socials. D’aquesta manera, la implantació d’un sistema de previsió social en l’organització suposa una forma d’incrementar la motivació de la plantilla, atraure el talent, reduir la rotació de personal i, en definitiva, millorar el clima laboral i la imatge de l’organització. El resultat en el mitjà i llarg termini és un increment de productivitat de l’empresa que superi el cost de la implantació del pla.
Fins a quin punt els treballadors valoren que les seves empreses disposin de plans de previsió social al seu favor?
Positivament. Aquesta valoració acostumarà a millorar encara més en el futur al incrementar-se la conscienciació social i política a favor de previsió social en general i dels sistemes de previsió social empresarial. Un pla de previsió social proporciona als treballadors d’una empresa avantatges que actualment no són obligatòries per llei. Aquest tipus de condicions genera en el treballador un sentiment de pertinença que augmenta la seva productivitat.
Un sistema de previsió social articulat a favor dels treballadors o directius ha de ser dissenyat de forma que es maximitzin els efectes positius que genera en els seus beneficiaris i en la pròpia empresa. Completar la cobertura pública i privada del treballador, proporcionar-li estabilitat davant riscos no únicament professionals, suposen elements de satisfacció per el treballadors quan va més enllà de l’econòmic.
Quina és la seva experiència a La Mútua dels Enginyers en relació a la implantació de sistemes de previsió social en empreses d’enginyeria i del sector tècnic en general?
Lamentablement, gran part de les empreses, a causa d’un mal assessorament o desconeixement, no implementen programes de previsió social perquè no saben com fer-ho, què poden incloure, què abasta “previsió social”, etc.
A dia d’avui, encara existeix molt desconeixement per part de les empreses, sobretot les mitjanes i petites, respecte l’àmbit del qual se circumscriu la previsió social a favor dels treballadors i dels beneficis que comporta a mitjà i llarg termini. Per altra banda, moltes empreses no sabem com enfrontar-se al disseny d’un pla de previsió empresarial. El nostre paper és ajudar a les empreses i organitzacions a dissenyar els seus sistemes de previsió social a favor dels seus treballadors, en un moment en el que la responsabilitat de la previsió social cada cop recau més sobre elles.
També, a causa del desconeixement, en ocasions les empreses limiten els programes de previsió social al fet de realitzar aportacions a favor de la jubilació dels treballadors mitjançant un pla de pensions de l’empresa, el qual no sempre és la única prioritat pels treballadors, ni l’únic instrument per cobrir la jubilació. A La Mútua dels Enginyers, donem a conèixer els diferents instruments i vehicles a disposició de les empreses i treballem conjuntament amb elles per seleccionar el més adequat en cada cas en funció de les necessitats de l’empresa, i de les condicions de flexibilitat, administració, fiscalitat de cada alternativa.
SocialCorp és la marca de La Mútua dels Enginyers per liderar la difusió, assessorament i implantació de sistemes de previsió social empresarial en les organitzacions.
Quines avantatges suposa implementar un sistema de previsió social empresarial a través d’una mutualitat de previsió social?
En primer lloc, s’ha de destacar que les mutualitats de previsió social son entitats amb fins d’interès social i ajuda mútua, com una organització democràtica, que manquen d’ànim de lucre i no segueixen la lògica capitalista d’atribuir el benefici al capital. Cap incidir en la seva condició d’entitats d’economia social pròpies del mercat assegurador, que gaudeixen d’una enorme tradició històrica que arrenca de les confraries dels segles XI-XII, però per un altre, al ser considerades entitats asseguradores estan sotmeses a la normativa que amb caràcter general regula el mercat assegurador, si bé amb singularitats que respecten la peculiar naturalesa.
Per altra banda, des de la perspectiva fiscal, la normativa considera la peculiaritat de les aportacions i contribucions a mutualitats de previsió social. Per exemple, estableix com atribucions empresarials reduïbles en la base imposable dels treballadors, aquelles realitzades en l’assegurança col·lectiva de vida que La Mútua dels Enginyers té establer per la instrumentalització els compromisos per pensions de l’empresa amb els seus treballadors. Aquesta circumstància permet que l’empresa pugui decidir la imputació fiscal o no, de les aportacions a favor dels seus treballadors en aquest vehicle assegurador.
En el cas de La Mútua dels Enginyers, l’instrument assegurador a disposició de les empreses és una assegurança de vida-estalvi col·lectiva de tipus Unit Linked, per realitzar aportacions a favor dels seus treballadors com a complement del sistema públic de la Seguretat Social. Les avantatges d’aquest instrument en relació als plans de pensions de feina són determinants. Simplificació dels requisits administratius, per exemple, no requereix establir una comissió control amb el que queda fora de l’abast de moltes pimes i microempreses. Addicionalment, existeix la possibilitat de que cada treballador pugui escollir a quina o quines modalitats d’inversió, de les disponibles als Unit Linked, desitja destinar l’aportació que realitza la seva empresa. Inclús el treballador por decidir mobilitzar, parcial o totalment, les seves inversions d’unes modalitats d’inversió a altres, en funció del qual sigui en cada moment el seu perfil d’inversió (de més conservador a més dinàmic), i de les seves preferències personals.
Com valora les mesures fiscals dels últims temps que afectes a la previsió social?
El fet de reduir de 8.000 a 2.000 euros en 2021 i a 1.500 euros en 2.022 la quantitat màxima de reducció per les aportacions en sistemes de previsió social individual i establir un límit específic per les contribucions empresarials de 8.500 euros, constitueix una evidència que el Govern està decidit a impulsar els sistemes de previsió social empresarial per davant dels sistemes individuals. Aquest desplaçament de la reducció fiscal cap a les aportacions de les empreses, situen a aquestes, en primera línia del desenvolupament de la previsió social complementària en el nostre país.
Si mantenim un model de previsió social empresarial voluntari i no el transformem en un sistema quasi obligatori, seria necessari introduir beneficis fiscals addicionals als existents en base imposable dels treballadors. Per exemple, incorporar deduccions en la quota de l’impost sobre Societats a les petites i mitjanes empreses que aportin a sistemes de previsió empresarial complementària, com forma d’impulsar la previsió social empresarial en el col·lectiu d’empreses que menys l’han implantat fins ara.
No obstant, encara que la fiscalitat no serà suficient per dona un impuls definitiu a la previsió social empresarial. Si únicament ens basem en la fiscalitat, el que s’aconseguirà serà potenciar l’oportunisme de l’estalvi fiscal a curt termini. Fins que siguin obligatoris els plans de previsió social en les organitzacions, serà necessari intensificar la conscienciació d’aquestes i de la societat en general, un assessorament professional més enllà de les avantatges fiscals, i trencar la creença de que la previsió social empresarial únicament incumbeix a les grans empreses.
