10 anys de la llei de dependència

L’any 2006 es va fixar un punt d’inflexió en l‘Estat de Benestar. És l’any en què es va aprovar la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. Aquesta llei reconeix el dret a la promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, garantint la igualtat en l’exercici del mateix a tot el territori de l’Estat. Amb aquesta normativa es van establir les bases per a la construcció d’un nou nivell o pilar en l’Estat de Benestar: és el conegut com el quart pilar. Aquesta llei va generar unes expectatives enormes, especialment en aquells col·lectius més vulnerables afectats per algun nivell de dependència. Lamentablement, la complexitat d’organitzar i posar en marxa les garanties d’un nou sistema de protecció social juntament amb la crisi econòmica s’han evaporat totes les expectatives generades en els seus inicis.

La implementació i desenvolupament de la llei requereix d’un gran consens, de la col·laboració i coordinació de les diferents administracions públiques, de dissenyar un efectiu model de finançament, de desenvolupar un esquema de col·laboració entre organismes privats i públics, i de gestionar eficientment un nou sistema que no pot anar contra els propis principis inspiradors de la nova normativa. Aquests principis són els següents:

• El caràcter públic de les prestacions del Sistema.
• La universalitat en l’accés de totes les persones en situació de dependència, en condicions d’igualtat i no discriminació.
• L’atenció a les persones de forma integral i integrada.
• La valoració de les necessitats de les persones atenent a criteris d’equitat per garantir la igualtat real.
• La participació de les persones en situació de dependència i, si escau, dels seus familiars o representants legals.
• La permanència de les persones en situació de dependència, sempre que sigui possible, en l’entorn en què fan la vida.
• La cooperació interadministrativa.

Qui és considerat dependent segons la Llei 39/2006?
És depenent, segons reconeix la Llei (art. 2.2), aquella persona que es troba en una situació permanent que li impedeix dur a terme les activitats bàsiques de la vida diària i per tant necessita ajuda important d’una altra o altres persones per realitzar-les.

La Llei (art. 26) estableix 3 graus de dependència:

Grau I: Dependència moderada
Persones que necessiten ajuda per realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària, almenys una vegada al dia. Aquest és el dependent moderat.

Grau II: Dependència severa
Persones que necessiten ajuda per realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària dues o tres vegades al dia, però que no requereixen el suport permanent d’un cuidador. Aquest és el dependent sever.

Grau III: Gran dependència
Persones que necessiten ajuda per realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària diverses vegades al dia i per la seva pèrdua total d’autonomia, necessiten el suport indispensable i continu d’una altra persona. Aquest és el gran dependent.

Qui pot beneficiar-se?
Podrà beneficiar-se tota aquella persona que compleixi els requisits establerts en l’art. 5 de la Llei:

a) Ser espanyol
b) Residir en territori nacional (almenys 5 anys i sempre que els dos últims siguin anteriors a la data de sol·licitud)
c) Ser declarat “dependent” per l’òrgan avaluador de la comunitat autònoma corresponent.

Quines prestacions ofereix la Llei a les persones dependents?
Les persones que siguin declarades dependents, podran rebre (art.14):

a) Directament serveis, prestats a través de l’oferta pública de la Xarxa de Serveis Socials de les Comunitats Autònomes, mitjançant centres i serveis públics o privats concertats.
b) Si no és possible, l’atenció mitjançant un servei, es podrà rebre una prestació econòmica, de caràcter periòdic. Haurà d’estar vinculada a l’adquisició d’un servei que es determini adequat per a les necessitats de la persona beneficiària.
c) Amb caràcter excepcional, es podrà rebre una prestació econòmica per ser atès per cuidadors no professionals: familiars de la persona dependent.

Quins són els serveis de la Llei per als dependents?
El catàleg de serveis (art.15) inclou:

• Serveis de Prevenció de les situacions de dependència
• Servei de Teleassistència
• Servei d’Ajuda a Domicili
• Servei de Centre de Dia i nit
• Servei d’Atenció Residencial

Aquests serveis tenen uns costos elevats el que fa necessari que les institucions públiques tinguin una estreta i efectiva col·laboració amb els sistemes privats. En l’àmbit privat destaquen les assegurances de dependència, que són una solució asseguradora per garantir l’accés als serveis que necessiten els dependents. Per exemple, La Mútua d’Enginyers de Catalunya té un producte assegurador per cobrir la dependència. Concretament, aquesta assegurança personal de dependència consisteix en el pagament d’una renda mensual vitalícia en el cas que l’assegurat quedi en situació de dependència, física o psíquica.

També et pot interessar ...

Som la Mútua dels Enginyers

Volem donar-te la benvinguda a aquest Blog, que té com a objectiu informar-te de l’actualitat del món de l’enginyeria i mostrar-te què ens fa singulars. Volem explicar-te, de manera clara i senzilla, assumptes d’interès general relacionats amb les circumstàncies quotidianes i laborals de la teva vida.

Què és un EAFI?

Les EAFI són empreses d’assessorament financer. La EAFI és una figura dins de les empreses del sector de serveis d’assessorament financer i gestió patrimonial. Aquesta