Reflexió de l’Enginyer Industrial Guillem Graell

Compartim unes reflexions de l’enginyer Guillem Graell al voltant del creixement econòmic i benestar.

Part del nostre treball o ofici és el de conversar; així ens entrenem i trobem nous arguments i camins, de vegades per a vells temes mai resolts.

Ens plantegem els valors del creixement i de la prosperitat compartida com l’augment en termes reals del PIB i la renda per càpita d’un país. Tots sabem que el creixement juntament amb la plena ocupació, la mínima inflació, l’estabilitat en el tipus de canvi i la distribució de la renda són els objectius macroeconòmics generals de la política econòmica. És això suficient? Existeixen altres mesures més reals i exactes?

No obstant això en els temps turbulents, -Temps VUCA- en els quals actuem, la teoria clàssica no ens dóna solucions adequades i sovint són tòxiques. Pursak, coautor amb Tom Davenport de Harward BS “What s the Big Idea?” Ens diu “que vivim en un món dominat pels models del segle XIX, basats en el control i en la por”.

Certament, vam passar de l’era industrial a l’era tecnològica i del coneixement i ara se solapa amb l’era de la creació i de la innovació.

Els principis que analitzem, encara que són estables no són inerts, pel que són necessaris adaptar-los a la realitat econòmica i social en contínua evolució.

Sobre el creixement a nivell d’empresa es valora parlar -sobretot en els mitjans, – que el creixement es basa en el benefici per acció. I no és freqüent que es digui que una empresa depèn del flux de caixa, que sigui capaç de generar -amb independència que s’opti per un major o menor repartiment-, d’afavorir la suposada creació de valor per a l’accionista.

Per descomptat, hem de revisar el valor del creixement en general, quan està limitat per: -La estabilitat institucional; -La política orientada per criteris racionals i econòmics; -La eliminació de traves i complexitats normatives descoordinades; -Comparacions poc acurades, etc.

Aquestes poques paraules ens porten a la consideració que el creixement té una base molt ferma si està basat en les persones, en el coneixement i en la seva capacitat d’aprendre a cavalcar sobre les ones (Descalzo s/ los vidrios rotos, Deusto 2000, Deusto 2000).

El creixement econòmic està obert a empreses i persones que estiguin obertes a aprendre (de tot i de tots), actitud positiva, d’esforç i de disciplina, en una recerca constant per obtenir noves metes, sense obviar l’autocrítica, que busca un referent ètic dels seus comportaments.

El canvi té dos components: el canvi Transaccional que s’adapta a les organitzacions sense canviar la naturalesa de les mateixes (sistemes, estructura, ..). I el canvi de segon ordre o transformacional (revolucionari) que canvia l’estil de lideratge, la missió, l’estratègia i la cultura. (Burke i Litwin 1994)

General Electric dóna resposta a la nova era, canviant Negociació i Beneficis (Jack Welch) per Presa de Riscos i Creativitat (Jeffemy Immelt).
El “quid” de la qüestions és que si es volen implantar canvis externs i tangibles el seu èxit depèn de la gestió de les persones i dels seus processos emocionals, moltes vegades desatesos i ridiculitzats. L’èxit és eufòria, la crisi és reflexió.

És coneguda la fórmula del canvi:

Canvi = Disconformitat amb el present x Visió de futur X gestió del projecte

Crec no equivocar-me si dic que la rosassa dels valors torna a girar i s’apunta a la persona com a actor principal. I la clau de poder està centrat en el principi de l’honor. D’alguna manera “tots hem de ser els amos de la nostra llegenda personal” (Claudio Coello)
En els valors hem d’incloure els aspectes subjectius i objectius de la cultura pròpia.

Aquí vull fer un incís per apuntar el que significa el concepte de cultura -com comportament adquirit i transmès socialment com a símbols (pautes de coneixement, idees, valors, normes i sentiments) – i analitzar fredament la influència dels bàrbars del Nord en el nostre quefer diari, tal com diu Luis Racionero. És molt freqüent que ens oblidem d’analitzar l’ AMBIENT en què ens movem i que treballem de manera especial quan ho fem en un món global.

Tots aquests factors impliquen que recuperem un nou management molt tecnificat i complex on els elements d’èxit són conegut
Lideratge, treball d’equip, gestió del talent, visió compartida, desenvolupament del potencial, compromís, orientació a l’assoliment, proactivitat, creativitat i innovació. Amb això s’ha de persuadir i mobilitzar l’organització i la societat PERÒ prèviament s’ha de treballar un mateix.

Lao-Tse ens aconsella que primer ens ocupem del treball personal, després de la feina per a les nostres famílies i posteriorment per la comunitat, sempre en aquest ordre abans d’intentar canviar el món.

Tenim per davant un repte imponent: contribuir a formar persones segures interiorment, capaços d’acceptar l’ambigüitat d’aquest nou context, oberts al canvi i la diversitat. Hem de formar líders, no administradors.

En el procés de recerca interior per donar tot el seu potencial no és estrany que es busquin vies de millora dels valors personals, basats en tècniques mil•lenàries que els orientals estan aplicant des de fa molt temps, no només a nivell individual sinó també en el management.

Tots coneixem el concepte de KAIZEN -millora contínua o millora per al canvi-, la filosofia de Bushido, el TAO o el Do, -el camí-, els 5 perquès de Toyota, el Just on Time, el Model de les 4E, l’esquema indi d’incentius per a projectes corporatius, etc. Tenim la nostra motxilla de coneixement molt plena de possibilitats, però cal treballar amb allò que sigui natural a la nostra cultura i no per què estigui o està de moda. Repassar les 5 Claus de Peter Drucker és una ajuda en el nostre treball.

És freqüent que ens passi allò de tenir un bitllet d’agència per donar la volta al món, on el “jo” està quiet mentre el cos es mou. El Dr. Valentí Fuster ens adverteix seriosament que hem de recuperar la capacitat de decidir, recuperar el nostre temps i que la gran esperança per al cor és present en el cervell, en la voluntat.

Estem davant d’un nou Renaixement al Management?

Si és així cal adaptar una manera de pensar, de crear i de viure basat en l’home i que aquest sigui capaç de prendre el destí a les seves mans i manegar-lo per la força de la seva voluntat.

Acabo amb la idea de Ortega i Gasset (1983-1955)

La vida és un seguit de confrontacions amb el futur. No és la suma del que hem estat, sinó del que aprenguem a ser.

GUILLEM GRAELL

També et pot interessar ...

La història del cub de Rubik

Mentre que al continent americà Larry Nichols i Frank Fox van començar a desenvolupar cada un pel seu compte dos trencaclosques compostos per peces rotables,