Emilio Herrera, pilot, inventor, polític i militar, va ser un dels enginyers més polifacètics del canvi de segle. Nascut a Granada el 1879, ha passat a la història com l’inventor de l’actual vestit espacial, clau en la cursa per conèixer l’espai.
L’enginyer granadí va estudiar enginyeria a l’Academia de Ingenieros de Guadalajara, on es va llicenciar com a oficial el 1903. Posteriorment, va ingressar a l’Escuela Práctica de Aerostación, on va ampliar els seus coneixements i experiències en el món aeronàutic. La seva fascinació per les aeronaus el va portar a obtenir el títol de pilot de dirigibles. Des d’aleshores va centrar els seus estudis en els principis científics, tècnics, comercials i legals de l’aeronàutica. En aquesta època va ser un dels principals promotors del Laboratorio Aerodinámico de Cuatro Vientos i col·laborador del també inventor Juan de la Cierva.
El 1935, Emilio Herrera va desenvolupar el primer vestit espacial de la història. El seu objectiu inicial era provar-lo a 30.000 metres d’altitud en un globus aerostàtic. El mateix Emilio Herrera va descriure els preparatius de la que havia de ser aquesta singular experiència: «Després de ser nomenat membre de l’Academia de Ciencias i sota els auspicis d’aquesta institució i de la Sociedad Geográfica, vaig presentar un projecte d’ascensió estratosfèrica en un globus de 37.000 metres cúbics, amb barqueta oberta, en què havia de pujar a 26 quilòmetres d’altitud protegit per un escafandre de l’espai».
El primer vestit que va desenvolupar constava d’una primera capa de llana coberta per una segona capa de cautxú impermeable. Aquest vestit incloïa uns filferros d’acer a les articulacions per a la mobilitat de les extremitats. El casc del cap, molt semblant al dels bussos, estava fet d’alumini. Termòmetres, vidres per filtrar els raigs ultraviolats, micròfons, baròmetres, respiradors i altres mecanismes i ginys completaven el primer vestit espacial.
Herrera també va resoldre el problema tèrmic, per evitar que la calor natural del pilot del globus es perdés a través de la tela del vestit. Després de tots aquests estudis va construir el primer escafandre de l’espai, constituït per tres vestits superposats.
A l’inici de l’estiu del 1936 ja estaven llestos els preparatius del vestit espacial i del globus aerostàtic, però l’esclat de la Guerra Civil espanyola, el 18 de juliol, va posar fi a l’aventura espacial d’Emilio Herrera.
Amb la Guerra Civil, l’enginyer es va exiliar primer a Xile i després a França. Del 1960 al 1962 va ostentar el càrrec simbòlic de president del Govern de la República espanyola a l’exili.
Un dels capítols més interessants de la vida d’Emilio Herrera és el corresponent a la seva relació amb el famós científic Albert Einstein. Tots dos van coincidir a Espanya, en una visita del científic alemany en l’organització de la qual va participar Emilio Herrera. De fet, al cap d’uns quants anys, quan l’inventor del vestit espacial es va refugiar a París, va ser el mateix Albert Einstein qui el va ajudar a trobar feina a la UNESCO. Allà, Emilio Herrera va treballar com a assessor en energia nuclear.
Durant el seu exili a França va rebre una oferta de feina de l’agència espacial nord-americana NASA. Emilio Herrera va rebutjar aquesta oferta per diferents raons, entre les quals destaquen la seva negativa a allunyar-se geogràficament d’Espanya, ja que pensava que el seu exili seria curt, i també perquè l’agència espacial no va acceptar la sol·licitud en què demanava que s’inclogués la República espanyola a l’exili com a participant del projecte.
Emilio Herrera va morir a Ginebra el 1967, abans que es dugués a terme la missió tripulada de l’Apol·lo XI, que va arribar a la Lluna.
Diferents organitzacions han treballat per declarar l’any 2017 com l’any Emilio Herrera, en commemoració del cinquantè aniversari de la mort de l’inventor del vestit espacial. La Universitat de Granada, una de les entitats més actives a l’hora de promoure la figura de l’enginyer, ha donat a conèixer les aportacions científiques i tècniques d’Herrera. Entre les iniciatives de la universitat granadina destaquen el projecte d’erigir una estàtua d’Emilio Herrera en un espai públic de la ciutat.
