La Previsió Social Complementària és una part dels sistemes de protecció social. Aquests sistemes són propis d’aquells països que compten amb un model d’Estat de Benestar. Però, què és exactament un Estat de Benestar? És el grup de polítiques socials destinades a mantenir un nivell determinat de vida i també, a buscar uns nivells d’igualtat i justícia social. Aquestes polítiques són proporcionades tant per organismes públics com privats. En aquest model el sistema de la Seguretat Social és proporcionat des d’organismes públics mentre que des d’institucions privades el complementen amb sistemes de previsió.
La sostenibilitat dels sistemes de previsió públics està amenaçada per l’envelliment de la població. Davant aquesta situació els sistemes complementaris privats cobren protagonisme perquè són la garantia de la sostenibilitat de l’Estat de Benestar en el seu conjunt.
El sistema de Seguretat Social es basa en la fórmula del repartiment amb el que estem davant d’un esquema purament piramidal: els joves contribuents financen les pensions dels jubilats actuals. El problema és quan en el futur la previsió de joves contribuents és menor que la previsió de futurs jubilats. En aquest punt és quan el sistema de repartiment no garanteix l’Estat de Benestar. Davant d’aquesta realitat és fonamental que els sistemes públics es complementin amb sistemes privats.
El nou escenari soci econòmic requereix potenciar la Previsió Social Complementària. La clau és aconseguir un adequat equilibri entre els sistemes públics i els sistemes privats complementaris per garantir els nivells d’Estat de Benestar actuals.
Aquesta evolució de l’Estat de Benestar posa les bases de la teoria dels tres pilars. Aquesta teoria diferència tres pilars de previsió social. Els tres pilars són els següents:
– Primer pilar: És el sistema públic de previsió. És el conegut com Seguretat Social.
– Segon pilar: És el constituït pels sistemes de previsió empresarials amb caràcter ocupacional o d’ocupació. Aquests sistemes sorgeixen en les empreses.
– Tercer pilar: És el sistema d’estalvi individual a llarg termini destinat a la pensió i jubilació privada i complementària als altres sistemes recollits en els pilars anteriors.
La Previsió Social Complementària l’integren els pilars segon i tercer. De vegades el segon pilar és obligatori en alguns països. En l’àmbit empresarial es fomenta la capitalització individual o col·lectiva dels seus treballadors. Les aportacions del segon pilar són tant dels propis treballadors com de les empreses en què treballen.
El tercer pilar és netament un sistema de capitalització individual que es concreta en un estalvi periòdic i de llarg termini. És habitual que aquest estalvi compti amb importants beneficis fiscals amb l’objectiu d’incentivar-lo. Les principals característiques d’aquest tercer pilar són les següents:
– És un estalvi de caràcter voluntari, ja que depèn de la persona qui és la que decideix com i quant estalviar per a la seva jubilació.
– És un sistema complementari als altres sistemes. En cap cas substitueix la Seguretat Social i als sistemes de previsió empresarial.
– És un sistema de capitalització individual. És el contrari al sistema de repartiment de la Seguretat Social. És un fons propi que recuperarà i es beneficiarà en exclusiva el propi estalviador.
– És un sistema de caràcter privat. L’individu tria amb quin organisme privat o organismes privats constitueix el seu fons d’estalvi per a la jubilació i té la possibilitat de canviar d’un organisme a un altre durant la seva vida.
En resum, la Previsió Social Complementària s’ha convertit en un instrument vital per garantir el nivell de vida de les persones en un Estat de Benestar que està evolucionant profundament arran dels canvis demogràfics, socials i econòmics.
