Rudolf Diesel, creador del primer motor dièsel

El motor dièsel ha revolucionat el món de l’automòbil. Amb més de 80 anys d’història, va suposar un gran avenç tecnològic que ha arribat fins als nostres dies. L’autor d’aquesta innovació és l’enginyer alemany Rudolf Christian Karl Diesel. De pares bavaresos, va néixer a París el 1858 i va viure els seus primers anys a França, Alemanya i Anglaterra. Va estudiar a l’Escola Politècnica de Munic el 1883, després d’haver cursat estudis a Anglaterra. Va ser a la ciutat alemanya on va entrar en contacte amb l’empresari alemany Carl Ritter von Linde, inventor del termointercanviador. El 1880, l’enginyer alemany va començar a treballar amb Von Linde a París com a enginyer de refrigeradors, i durant una dècada va treballar amb motors solars i calderes.
El 1892, ja a Berlín, va registrar la patent del motor de combustió interna, el mateix motor que porta el seu cognom. Aquest motor es caracteritzava perquè utilitzava la combustió espontània del combustible, amb un elevat rendiment tèrmic a costa d’un grau de compressió molt elevat. Fins aleshores existien els motors de combustió interna, que en aquella època eren altament ineficients: tot just convertien al voltant del 10 % de la calor en energia mecànica. De fet, Rudolf Diesel es va basar en els desenvolupaments del també enginyer alemany Nikolaus Otto, que va dissenyar el motor de combustió interna. Diesel es va adonar que era viable desenvolupar un motor de combustió interna en una conferència sobre termodinàmica a la Universitat Reial Politècnica Bavaresa de Munic (Königlich Bayerische Technische Hochschule München). Al principi només va aconseguir-ne una eficiència del 25 %, de manera que es va centrar a millorar-lo en les versions successives. Però va deixar de banda la fiabilitat del motor, cosa que li va suposar pèrdues importants, en haver de retornar els diners als seus clients quan el motor fallava, quelcom que passava amb freqüència.
Amb el suport financer de les empreses Krupp i Maschinenfabrik Augsburg, l’enginyer alemany va iniciar la producció en sèrie de models cada cop més eficients. El 1897 va presentar un motor de quatre temps capaç de desenvolupar una potència de 25 cavalls de vapor. El primer motor dièsel es va usar en una fàbrica de llumins de Kempten l’any 1898. El 1899, Rudolf Diesel va posar en marxar la seva pròpia empresa a Augsburg per fabricar els seus motors. El seu èxit comercial va ser rotund i, d’aquesta manera, va iniciar una nova etapa com a empresari. Una de les innovacions de l’enginyer alemany va ser utilitzar el motor dièsel amb combustible vegetal, com l’oli de cacauet. En aquell temps, l’Institut d’Enginyers Mecànics li va concedir l’Ordre del Mèrit per aquests treballs.
No obstant això, Rudolf Diesel es va centrar a protegir la propietat industrial del seu invent reclamant a altres inventors que no utilitzessin la seva patent en comptes de desenvolupar comercialment la seva innovadora empresa. Aquesta situació el va portar a endeutar-se i a convertir en inviable el seu projecte empresarial.
La mort de Rudolf Diesel segueix sent encara un misteri a dia d’avui. El 29 de setembre de 1913 va desaparèixer del vaixell en què viatjava pel canal de la Mànega. Va passar en un viatge des de Bèlgica en direcció a Londres. En aquell temps, l’enginyer alemany tenia deutes importants que no podia afrontar. La versió oficial sosté que Rudolf Diesel es va llançar al mar i es va suïcidar aquella fatídica nit tempestuosa de setembre de 1913, però això no està corroborat, ja que no se li va poder practicar l’autòpsia ni es va investigar amb profunditat què havia passat. Algun mitjà de l’època va suggerir que l’enginyer alemany havia estat assassinat per evitar que vengués la seva patent del motor dièsel al govern britànic. Un final tràgic i inexplicable per a un enginyer brillant que va marcar un abans i un després en la indústria de l’automòbil.

També et pot interessar ...

Diferències entre precisió i exactitud

Signifiquen el mateix els conceptes d’exactitud i precisió? Segons les definicions de la RAE: Precisió: Del llat. praecisio, -ōnis ‘corte’, ‘concisió’. 1. f. Qualitat de

Les pròtesis, les grans oblidades en les assegurances mèdiques

Tots hem sentit a parlar de pròtesis en algun moment. Alguns, potser, en tenim alguna o coneixem algú que en té. Siguin ortopèdiques, dentals o implants, les pròtesis acostumen a ser molt cares i, en moltes ocasions, requereixen una intervenció quirúrgica per tal d’implantar-les, així com d’un període de rehabilitació, d’acostumar-se a tenir-les i, sobretot, a utilitzar-les.

Congressos per a enginyers 2016

Els congressos són esdeveniments que es converteixen en el termòmetre de l’evolució d’un sector econòmic concret. A més, els congressos són un lloc ideal perquè