Signifiquen el mateix els conceptes d’exactitud i precisió? Segons les definicions de la RAE:
Precisió:
Del llat. praecisio, -ōnis ‘corte’, ‘concisió’.
1. f. Qualitat de precís.Exactitud:
1. f. Qualitat d’exacte.
Al següent vídeo s’explica la diferència entre dos termes que sovint s’utilitzen indiferentment, però que en realitat tenen un significat diferent, especialment quan s’apliquen a qüestions científiques, tècniques o d’enginyeria.
L’exactitud es refereix a la proximitat a la que s’està del resultat correcte i millora amb eines calibrades correctament. D’altra banda, la precisió es refereix a la consistència amb la que s’obté el mateix resultat aplicant el mateix mètode, i s’hi arriba amb eines més sofisticades.
Als camps de la ciència, l’enginyeria i l’estadística, l’exactitud d’un sistema de medició és el grau de proximitat dels mesuraments d’una quantitat al valor real d’aquesta quantitat. La precisió d’un sistema de medició, relacionat amb la reproductibilitat i repetibilitat, és el grau en el que els mesuraments repetits en condicions inalterades mostren els mateixos resultats. Encara que ambdues paraules son sinònimes en l’ús col·loquial, estan deliberadament contrastades en el context del mètode científic.
Un sistema de mesurament pot ser exacte, però no precís; precís, però no exacte; o ni l’un, ni l’altre. Per exemple, si un experiment conté un error sistemàtic, augmentar-ne la mida de la mostra sol incrementar la precisió, però no millora l’exactitud. El resultat seria una cadena consistent però inexacta de resultats de l’experiment defectuós. Eliminar l’error sistemàtic millora l’exactitud, però no canvia la precisió.
Un sistema de medició es considera vàlid si és precís i exacte. Els termes relacionats inclouen el biaix (efectes no aleatoris o dirigits causats per un factor o factors no relacionats amb la variable independent) i l’error (variabilitat aleatòria).
D’acord amb la norma ISO 5725-1, el terme general “exactitud” s’utilitza per descriure la proximitat d’una medició al valor real. Quan el terme s’aplica a conjunts de mesuraments del mateix mesurand, implica una component d’error aleatòria i una component d’error sistemàtica. En aquest cas, la fidelitat és pròxima a la mitja d’un conjunt de resultats de medició al valor real (veritable) i la precisió és l’aproximació d’acord entre un conjunt de resultats.