Les dones son les principals absents a la llista de reconeixements. Especialment aquelles que son científiques i enginyeres. Hi ha moltes dones enginyeres que han fet història, com Valentina Tereshkova, cosmonauta russa i la primera dona que va viatjar a l’espai, l’any 1963 a la nau Vostok 6, amb només 26 anys. Un altre exemple és Pilar Careaga Basabe, la primera llicenciada en enginyeria a Espanya, la promoció de la qual es va batejar com “la promoció de la Pilar”. A més, Careaga va ser la primera dona maquinista de trens, ja que va començar les seves pràctiques d’enginyeria industrial al ferrocarril. Emily Roebling va ser la primera enginyera de camp dona i líder tècnic del pont de Brooklyn. I Margaret Hamilton, pionera en el món de la informàtica, fou imprescindible per a que Neil Armstrong i Buzz Aldrin posessin un peu a la Lluna. Aquestes son algunes de les dones enginyeres amb més talent.
El cine també ha plasmat, puntualment, la figura de la dona enginyera. A la película Gravity, Sandra Bullock encarna a la doctora Ryan Stone, una enginyera biomèdica; a la pel·lícula de ciència ficció Yo Robot, l’enginyera Susan Calvin es pionera en una nova ciència, denominada robopsicologia. El desenmbre de 2016 es va estrenar als Estats Units la película Talentos Ocultos, també coneguda com Figuras Ocultas (originalment Hidden Figures, que juga amb el doble significat de figure / xifra i figure / silueta), on es reconeix la tasca de tres dones enginyeres.
Aquesta pel·lícula, adaptada del llibre de Margot Lee Shetterly Cifras Ocultas, narra la història real de tres dones afroamericanes que van ajudar a guanyar la carrera espacial. Les tres protagonistes de la vida real son Katherine Johnson, Dorothy Vaughan i Mary Jackson (primera enginyera aeronàutica afroamericana de la NASA), que formaven part de l’equip d’“ordinadors humans” de la NASA. Aquest grup estava format majoritàriament per dones, que calculaven a mà les equacions complexes que van permetre als herois de l’espai com Neil Armstrong, Alan Shephard i John Glenn viatjar amb seguretat. Amb tenacitat, força de voluntat i intel·lecte, van assegurar-se el seu segell a la història dels Estats Units.
La pel·lícula es centra en el viatge de 1962 de John Glenn al voltant de la Terra. La principal feina de Johnson durant la fase inicial i la missió fou comprovar i dur a terme l’enginyeria inversa dels càlculs de trajectòria de la nova IBM 7090s. A la prova hi va haver moments de tensió durant el vol, que van obligar a acabar la missió abans del que s’esperava. John Glenn va sol·licitar que es comprovés i confirmés específicament les trajectòries i els punts d’entrada que l’IBM va calcular. Glenn no va confiar completament en els ordinadors. Va demanar als enginyers cap “que la noia comprovi els números… Si ella diu que son bons, estic preparat per marxar”.
La pel·lícula també segueix les trajectòries de Dorothy Vaughan i Mary Jackson. Vaughan fou una de les primeres contractacions d’informàtica i es va convertir en la primera supervisora negra i, més endavant, en una experta programadora de FORTRAN. De l’altre talent ocult, Mary Jackson, se’n destaca la seva trajectòria professional a la NASA. Després de graduar-se amb dos graus en matemàtiques i ciències físiques, fou contractada per treballar a Langley l’any 1951. Després d’anys de feina, Jackson fou l’ajudant de l’enginyer d’investigació aeronàutica major Kazimerz Czarnecki, qui la va animar a convertir-se en enginyera. Per arribar a ser-ho, estudiava després de la feina a l’institut d’educació secundària segregada de Hampton. Jackson va sol·licitar a la ciutat de Hampton el dret a estudiar amb companys blancs. Se li va concedir la petició i va acabar els seus estudis, esdevenint a enginyera l’any 1958. Així, va esdevenir la primera enginyera afroamericana de la NASA i potser l’única durant gran part de la seva carrera professional.
Katherine Johnson va decidir formar-se com a matemàtica d’investigació, tot i que era un camp especialment difícil per als afroamericans i les dones. Li van oferir feina a la NASA l’any 1953. Des d’aquest moment y fins al 1958, va treballar com un ordinador, analitzant temes com l’alleujament de ràfegues per als avions. Originalment assignada a la secció d’Ordinadors de l’Àrea Oest i supervisada per la matemàtica Dorothy Vaughan, Johnson fou destinada a la Divisió d’Orientació i Control de la Divisió d’Investigació de Vol de Langley. Aquesta Divisió estava formada per enginyers blancs barons.
Johnson també va treballar al programa Apollo, realitzant càlculs de trajectòria que van ajudar a l’aterratge lunar de 1969. Es retiraria de la NASA l’any 1986. L’any 2015, el president Obama atorgà a Katherine Johnson la Medalla Presidencial de la Llibertat.
Aquesta pel·lícula destaca l’evolució i actitud de la NASA respecte al paper de la dona durant aquells anys, impulsada en gran part per la necessitat de talent de l’organització aeroespacial.
