Joris Prosper Van Verboom, fundador del Reial Cos d’Enginyers

Moltes de les persones que es comencen a endinsar en el món de l’enginyeria no coneixen la importància ni la gran història que hi ha al darrere de l’enginyeria militar.

Per als qui no havien sentit aquest concepte, cal indicar que dins el sector de l’enginyeria hi ha una branca que s’encarrega de donar cobertura en combat i en activitats logístiques als exèrcits mitjançant el sistema MCP. Gràcies a aquest sistema, les sigles del qual provenen de mobilitat, contramobilitat i protecció, es poden construir elements que faciliten el transport de sortida i entrada a un lloc (ponts, zones minades, etc.).

Tanmateix, en aquest article ens centrarem en els orígens de l’enginyeria militar a Espanya i en una figura cabdal per al desenvolupament d’aquesta disciplina: la de l’enginyer Joris Prosper Van Verboom.

A causa de la gran dedicació i professionalitat de Van Verboom com a enginyer militar, el mateix rei el va convocar a tornar a la península Ibèrica (era als Països Baixos, ocupant el càrrec que el seu pare va deixar vacant quan va morir) amb l’objectiu de nomenar-lo encarregat d’organitzar el que es coneixeria com el Reial Cos d’Enginyers Militars d’Espanya. Mitjançant el Reial decret de 13 de gener de 1710, Felip V va nomenar Joris Prosper Van Verboom enginyer general, qui, al cap d’uns mesos, constituiria el Cos dels Enginyers, l’antecedent del que ara es coneix com a Arma d’Enginyers. Aquesta organització estava formada per diferents categories, que anaven des de l’enginyer general fins al designador. Finalment, el rei va aprovar aquesta nova organització el 17 d’abril del mateix any.

Encara que en aquella època abundaven els conflictes bèl·lics a causa de la situació política, amb les consegüents vicissituds que havien d’afrontar els enginyers militars, Van Verboom va aconseguir focalitzar totes les forces a millorar la qualitat de la tasca que duien a terme dins el sector militar, amb la creació del nou cos.

Gràcies a Van Verboom va augmentar el nombre d’enginyers que van entrar a l’exèrcit, tant d’origen nacional com procedents d’altres països. Així mateix, van evolucionar les tècniques defensives i d’atac i es van anar adquirint coneixements que es van posar en pràctica, de manera reeixida, en conflictes com la presa de Messina, l’any 1718.

A causa de l’experiència adquirida per haver tractat amb diferents militars procedents d’exèrcits europeus, Joris Prosper Van Verboom va aconseguir organitzar un sistema de reconeixements i formació que tenia l’objectiu d’ensenyar els enginyers a millorar i a donar el millor d’ells mateixos.

Totes aquestes actuacions van derivar en una meta nova: la reobertura de la Reial Acadèmia Militar de Matemàtiques i Fortificació, situada a Barcelona, per aconseguir que tots els enginyers que pertanyessin al cos tinguessin l’oportunitat de formar-se degudament i adquirissin tots els coneixements necessaris.

Van Verboom va construir la ciutadella de Barcelona i la de la Seu d’Urgell i va reformar el castell de Montjuïc i el de Sant Ferran, a Figueres. També va actuar fora de Catalunya i, l’any 1725, va començar a treballar com a inspector d’edificis i fortificacions. En aquesta època va projectar diverses infraestructures, de gran robustesa, que poguessin ser útils al servei militar, com ara l’arsenal de la ciutadella de Barcelona.

En definitiva, Joris Prosper Van Verboom va ser una figura molt destacada, no només en l’àmbit militar. Gràcies a les construccions, els plantejaments i les idees de Van Verboom, es va avançar notablement en el sector de l’enginyeria en la seva època.

També et pot interessar ...

Equip e-Ride ETSEIB

Un grup d’estudiants del ETSEIB participen el proper Juliol en l’Smart Moto Challenge, que es celebra al Circuit de Catalunya. La competició reuneix equips de

La història del cub de Rubik

Mentre que al continent americà Larry Nichols i Frank Fox van començar a desenvolupar cada un pel seu compte dos trencaclosques compostos per peces rotables,