Cosme García Sáez: l’inventor del submergible

Cosme García Sáez és un dels grans inventors oblidats en la història de l’enginyeria. Autodidacta i sense estudis, nascut el 1818 a Logronyo, va ser l’inventor del submergible. Gràcies al seu treball, destacats i il·lustres inventors com Isaac Peral i Narcís Monturiol van poder marcar un abans i un després en el desenvolupament del submarí.

Cosme García va iniciar el seu llegat amb millores en el correu postal, com les màquines per segellar a les oficines de correus. En la seva etapa en el món de les impremtes va fer nombroses millores. Una de les més excel·lents ha estat la màquina de timbre de la Casa de la Moneda. També va deixar la seva empremta en la seva etapa a la Fàbrica d’Armes d’Oviedo, on va desenvolupar un fusell que podia fer més de 3000 trets sense que fallés el seu mecanisme i sense necessitat de netejar l’arma. Aquesta carabina de retrocàrrega va ser una de les seves principals aportacions en l’àmbit militar.

Però la seva gran aportació ha estat, sens dubte, el desenvolupament del submarí. Cosme García va ser pioner quan va desenvolupar amb èxit un submergible sent el precursor del submarí de l’Isaac Peral i Narcís Monturiol. Va ser l’any 1860 quan Cosme García va realitzar amb èxit les proves oficials en el port d’Alacant. El 16 de novembre d’aquest any, l’inventor Rioja va aconseguir registrar la patent del seu invent a París, amb la denominació de Bateua Plongeur. Realment, l’inventor va batejar al seu nou aparell com el “Garcibuzo”. Aquest submergible va ser construït a Barcelona, per posteriorment ser traslladat al port d’Alacant. L’exitosa prova va ser realitzada pel propi Cosme García acompanyat del seu fill Enric. El submergible desenvolupat tenia capacitat per a dues persones. La Comandància de la Marina d’Alacant va donar testimoni de l’èxit del submergible durant la prova realitzada, el que va propulsar a Cosme García a realitzar una presentació de l’invent davant la mateixa reina Isabel II. Per a aquesta presentació, l’inventor va construir un nou model, aquesta vegada utilitzant el coure com a material principal.

El que podia haver estat l’impuls definitiu al submergible de Cosme García, la Reina Isabel II va enfonsar tota esperança d’apostar pel desenvolupament de tan nou aparell. Les despeses de la guerra d’Àfrica va ser l’excusa de la Reina per no finançar la compra i explotació del submergible. Davant aquest rebuig, Cosme García va viatjar a París amb l’esperança que el seu invent arribés a bon port. La proposta de Napoléon III no va satisfer a l’inventor, qui es va sumir en una gran desil·lusió. El seu projecte s’estancava, també físicament, quan el submergible es va quedar atracat sense activitat al port d’Alacant. Posteriorment, el fill de Cosme, Enrique, va enfonsar en el mateix port el submergible davant la queixa de la pròpia autoritat portuària per les molèsties que causava l’aparell per al trànsit marítim al port. A més a més els requerien pagar l’amarratge de la nau. A dia d’avui el submergible no s’ha recuperat i se suposa que segueix, o el que queda d’ell, en el fons del port alacantí.

Cosme García va morir demanant almoina i veient com s’enfonsava el seu principal invent. Anys més tard, el seu fill Enrique va oferir al Govern espanyol el submergible davant la guerra amb els Estats Units. En aquesta ocasió, la seva petició també va ser rebutjada amb el que el submergible de Cosme García se submergia més en la indiferència i l’oblit per part de les institucions.

Ni la història ni els seus contemporanis van reconèixer les seves aportacions a l’enginyeria fins al punt que Cosme García va morir en l’any 1874, als 55 anys d’edat, sumit en la pobresa.

També et pot interessar ...

L’alternativa al RETA dels autònoms

Els treballadors autònoms són persones físiques que desenvolupen la seva activitat econòmica de manera independent, directament i personalment. Són treballadors que treballen per compte propi.

assegurança de vida

Què val la meva vida?

La meva vida no té preu! Aquesta seria la resposta de la gran majoria de nosaltres a la pregunta de quant val la nostra vida. En una societat regida per un capitalisme ferotge i on tot té un preu, la única cosa que els diners no poden fer (de moment) és evitar la mort.