L’arqueologia industrial forma part del nostre Patrimoni Cultural, ja que al llarg de la història, l’activitat industrial ha vingut produint una sèrie d’elements que van formant part del nostre Patrimoni i de la nostra cultura.
Tal i com avui en dia entenem el concepte de patrimoni és relativament recent, atès que sorgeix durant els segles XVIII i XIX. És durant aquesta època de la història quan es produeix un canvi en la mentalitat i a l’àmbit econòmic, fet que va produir un canvi radical en la societat.
A més, el patrimoni industrial ha estat un dels més interessants que ha aparegut a partir de la segona meitat del segle XX.
Resulta curiós que dos dels paràmetres que es prenien en valor per a la consideració de patrimoni cultural com són el seu valor artístic o la seva antiguitat, actualment no són cap d’ells els que caracteritza al patrimoni industrial, ja que aquests valors han anat evolucionant al llarg del temps.
L’arqueologia industrial és a més una disciplina que ens ajuda en l’estudi de la història de la indústria, prenent com a documents el conjunt de les seves restes, i que té com a objectiu l’estudi dels vestigis físics de la indústria i de la cultura de la industrialització , com poden ser la història de la tècnica, les màquines, els processos productius, les transformacions en el paisatge, les condicions del treball, l’actitud dels obrers i dels empresaris, les condicions de vida, costums, ideologies, etc.
L’arqueologia industrial és una disciplina que empra una metodologia interdisciplinària, ja que són molts els camps d’estudi dels que poden aportar coneixements o informació sobre la societat industrial, com pot ser el treball d’historiadors de l’art, arquitectes, enginyers, arqueòlegs, geògrafs, sociòlegs, arxivers, etc.
A través de la cultura material com és el patrimoni industrial podem conèixer i sentir de forma més directa el nostre passat, ja que es tracta d’autèntics testimonis, no són discursos intel•lectuals construïts posteriorment. Són magnífics recursos per poder fomentar i difondre el coneixement històric.
I és que la conservació i l’estudi dels testimonis industrials és fonamental per a comprendre i documentar qualsevol període de la història de la humanitat.
Concretament l’àmbit del patrimoni industrial ha estat en les últimes dècades, i continua sent un dels àmbits més controvertits, ja que fins i tot actualment existeixen certs sectors que encara tenen reticència cap a ell. És per això que el gran repte de les persones i institucions que porten a les últimes dècades defensant la conservació del patrimoni industrial, és que els béns de la industrialització siguin considerats patrimoni cultural.
Encara que la veritat és que en els últims anys ja està tenint un reconeixement internacional després que es consideressin diversos llocs industrials com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.
Des de l’any 1973 existeix el Comitè Internacional per a la Conservació del Patrimoni Industrial (TICCIH), aquest va néixer coincidint amb un congrés d’especialistes en Regne Unit, lloc considerat com el bressol de la Revolució Industrial.
La TICCIH és una organització internacional que té per finalitat la conservació de l’herència cultural de la indústria i la societat industrial, incloent per descomptat a l’arqueologia industrial. La seva seu espanyola es troba a Astúries, en concret a la ciutat de Gijón.