Tots hem sentit a parlar de pròtesis en algun moment. Alguns, potser, en tenim alguna o coneixem algú que en té. Siguin ortopèdiques, dentals o implants, les pròtesis acostumen a ser molt cares i, en moltes ocasions, requereixen una intervenció quirúrgica per tal d’implantar-les, així com d’un període de rehabilitació, d’acostumar-se a tenir-les i, sobretot, a utilitzar-les.
La Real Acadèmia Espanyola (RAE) defineix les pròtesis com una peça, aparell o substància que es col·loca al cos per millorar alguna de les seves funcions, o bé com un procediment mitjançant el qual es repara artificialment la falta d’un òrgan o part d’ell, com seria el cas d’un ull o d’una dent. Les primeres pròtesis de les quals es tenen constància són rèpliques del dit gros del peu fetes de fusta: van trobar-se a Egipte, i daten dels anys 950 i 750 aC. També es va trobar, a Itàlia, una cama protètica feta de fusta i bronze i de l’any 300 aC. Al llarg de la història, sobretot en períodes de guerres i gran conflictivitat, el disseny i fabricació de les pròtesis ha evolucionat molt fins avui en dia, on trobem pròtesis fabricades amb materials molt més lleugers, resistents i còmodes, més realistes i més fàcils d’utilitzar.
Diferents tipus de pròtesis
Tanmateix, no totes les pròtesis són per a substituir un membre. De fet, tal com explica la doctora Eugènia Miranda Sanromà, existeixen diferents tipus de pròtesis, amb finalitats i utilitzacions concretes. Per una banda, trobem les endopròtesis, les quals necessiten cirurgia per tal d’aplicar-se al cos. Aquestes poden fixar-se als ossos a través de cargols, pega especial amb antibiòtic o sense, o altres mètodes més específics. Per altra banda, estan les exopròtesis, que podrien ser considerades aparells ortopèdics, ja que poden treure’s a voluntat de l’usuari.
Les pròtesis més conegudes, les primeres en les quals pensem quan escoltem aquesta paraula, són les de genoll o les de maluc. Tot i això, n’hi ha per a pràcticament totes les extremitats del cos: d’espatlla, de colze o canell, per als dits de les mans i els peus, de turmell, de menisc o de discos vertebrals. Solen ser pròtesis fetes de ceràmica, polietilè (plàstic) o metall.
Una llarga llista d’espera, i un preu a pagar
El més difícil d’una pròtesi, és aconseguir-la. En molts casos, la Seguretat Social en paga una part, però en molts d’altres, no arriba a cobrir el cost. El mateix succeeix amb les assegurances mèdiques: no totes les cobreixen, i, per tant, la despesa l’ha d’assumir el pacient o la pacient.
L’any 2018, hi havia 584.018 persones en llista d’espera per a operar-se, amb 93 dies d’espera de mitjana. Pel que fa a Traumatologia, l’especialitat en la qual s’inscriuen gran part de les implantacions de pròtesis, l’any 2018 hi havia 157.419 persones que van esperar una mitja de 111 dies per tal de ser atesos, segons dades d’EP Data, l’agència de dades d’Europa Press. Catalunya és una de les comunitats autònomes amb les llistes d’espera més llargues, per darrere de Castella La Manxa, arribant a superar els 132 i 137 dies d’espera, respectivament, segons el Ministeri de Salut.
Que res et freni
La Mútua dels Enginyers vol garantir la màxima cobertura per a la teva salut, sense fer-te perdre el temps i perquè res et freni. Per aquest motiu, La Mútua dels Enginyers inclou les pròtesis a través de les assegurances Vida Inspirit, per a persones d’entre 15 i 45 anys, i de Baixa Laboral, entre les de 16 i 64 anys.
