A finals d’octubre d’aquest any es registraven 1.367.254 casos de persones amb dret a una prestació per dependència a Espanya, segons dades de l’Instituto de Mayores y Servicios Sociales (IMSERSO). D’aquestes, al voltant del 18% encara no havien rebut la seva prestació.
La dependència es defineix com l’estat de caràcter permanent en què es troben les persones que, per raons derivades de l’edat, malaltia o discapacitat, i lligades a la falta d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, els cal l’atenció d’una o altres persones.
Aquestes persones també necessiten ajudes importants per a la realització de les activitats bàsiques de la vida diària o, com en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, altres ajudes per a la seva autonomia personal.
En el conjunt d’Espanya, un 65% de les prestacions les reben les dones i només un 35%, els homes. A més, el 72% de les persones beneficiàries tenen més de 65 anys. Si tenim en compte aquesta dada, no és estrany pensar que algunes persones no arriben a rebre la seva prestació. Concretament a l’any 2018, segons el XIX dictamen de l’Observatori Estatal de la Dependència, van morir 30.400 persones en situació de dependència sense haver rebut la prestació a la qual tenien dret, l’equivalent a 83 persones al dia.
Qui rep aquestes ajudes?
Pel que fa a les ajudes públiques, a Catalunya s’atorguen a través de l’oferta del Sistema públic de serveis socials i hi poden accedir totes aquelles persones que hagin obtingut el reconeixement oficial de la situació de dependència en algun dels graus establerts. Aquests graus s’estableixen segons la necessitat d’ajuda que té la persona per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària, a partir del barem de valoració de la dependència (BVD).
Aquestes ajudes estan regulades per la Llei 39/2006 de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència, creada per assegurar una mínima protecció a les persones en situació de dependència. No obstant això, com ja hem vist, no és suficient.
Entre els anys 2013 i 2017 van morir a Catalunya prop de 11.200, segons dades del departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat. Actualment, més de 18.400 persones estan valorades amb el major grau de dependència i en llista d’espera. La llei de la dependència estableix que l’espera per a ingressar en una residència no pot superar els sis mesos. Tot i així, només una de cada cinc sol·licituds està dins del termini legal.
En altres comunitats com Astúries i Extremadura la situació no és gaire millor. A finals d’estiu, es calculava que 40 asturians moririen al mes sense haver rebut l’ajuda que se’ls hi havia concedit. A Extremadura, més de 7.200 persones esperaven per rebre una valoració. La regulació d’aquestes prestacions és un altre obstacle que dificulta encara més que els seus beneficiaris puguin rebre la seva ajuda. En comunitats com Extremadura ja s’ha modificat per tal d’aconseguir agilitzar el tràmit.
Assegurances de dependència privades
Així doncs, les assegurances privades de dependència semblen ser l’única solució davant les interminables llistes d’espera, ja que ofereixen una solució als problemes que encaren les famílies davant la possibilitat de tenir una persona en situació de dependència a casa.
En el cas de La Mútua dels Enginyers, oferim dos tipus d’assegurança en aquest àmbit: prestacions per Gran Dependència i per Dependència Severa. La prestació per Gran Dependència consisteix en el pagament d’una renda mensual vitalícia en cas que la persona assegurada quedi en situació de gran dependència, ja sigui física o psíquica, i la prestació per Dependència Severa consisteix en l’abonament d’una renda mensual temporal amb una durada de 60 mensualitats en cas que la persona assegurada es trobi en situació de dependència severa.
En ambdues assegurances, les quotes es calculen en funció de l’edat de la persona assegurada en el moment de la contractació i poden ser subscrites per persones d’entre 20 i 66 anys.
Aconsegueix més informació clicant aquí i no dubtis a assegurar allò que més importa.
