Podem definir la responsabilitat com ‘l’obligació de respondre dels nostres actes i de reparar els danys causats als altres’. Qui comet aquests actes haurà de compensar el perjudicat; per tant, la responsabilitat té una finalitat reparadora.
Aquesta es la línia que ha seguit el nostre ordenament jurídic a l’hora de definir la responsabilitat civil. Si la conducta que genera el dany està tipificada com a delictiva per les lleis penals, parlem de responsabilitat penal.
Així, si et deixes l’aixeta oberta i inundes el pis del veí, pots causar danys per milers d’euros i es tractaria d’un acte il·lícit civil. En canvi, el robatori d’un producte en una botiga, encara que fos de poc valor, comportaria una acusació penal.
Perquè un fet doni lloc a una responsabilitat civil cal que concorrin quatre elements:
Classes de responsabilitat civil (RC). Fonaments
RC objectiva i RC subjectiva
En l’actualitat, el que preval és l’interès a indemnitzar les víctimes i, per tant, es tendeix a tenir un concepte objectiu de responsabilitat. Això vol dir que qui causa un dany ha de demostrar que va actuar correctament. En l’àmbit del dret, aquest fonament rep el nom d’inversió de la càrrega de prova.
En la responsabilitat civil subjectiva, el perjudicat ha de demostrar que el responsable va actuar sense la cura deguda o d’una manera negligent.
RC contractual i RC extracontractual
Si un enginyer rep l’encàrrec d’un client per encarregar-se del projecte de l’adequació d’una nau industrial per a una finalitat determinada i s’endarrereix la finalització de les feines, la responsabilitat de l’enginyer davant el propietari és contractual.
La RC extracontractual només pressuposa un dany, amb independència de qualsevol relació jurídica preexistent entre les parts.
Poden existir punts de coincidència basats en el principi general que qui causa un dany ha d’indemnitzar el perjudicat, ja sigui perquè es produeix per l’incompliment d’una obligació preestablerta o perquè prové d’una culpa no referida a un vincle contractual.
RC per fet propi i RC per fet aliè
Posem per cas un instal·lador subcontractat per un promotor que, per una negligència en el muntatge d’una caldera, provoca una explosió en un habitatge. En aquest cas, l’instal·lador ha d’assumir una RC per fet propi i ha de respondre professionalment pels danys causats.
En canvi, un exemple de RC per fet aliè seria el d’un pare, ja que és el responsable dels danys causats pels seus fills mentre aquests són menors d’edat.
RC directa i RC subsidiària
La RC directa és la que correspon a l’autor del dany o a qui ha de respondre per determinades persones. Si tornem als exemples anteriors, tant l’instal•lador de calderes com el pare serien responsables directes.
La RC subsidiària és pròpia dels procediments penals en què es declara responsable directe una persona (per exemple, l’instal·lador) que en aquell moment és insolvent per fer-se càrrec de la indemnització a la qual ha estat condemnada. En aquest cas, el promotor respondria pel causant del dany. En l’àmbit de la justícia, com s’ha comentat anteriorment, preval l’interès del perjudicat.
RC solidària i RC mancomunada
Segons si incorre en responsabilitat més d’una persona (en intervenir en la producció del dany).
Parlem de RC solidària quan tots són responsables de tot el deute. Per tant, el perjudicat reclama tota la indemnització a qui més li interessa (normalment, el més solvent). Posteriorment, aquesta persona podrà reclamar als altres deutors la part que correspongui.
A la RC mancomunada, la mateixa sentència determina una quota, amb què cadascun dels implicats ha de respondre.
