Segons dades publicades per l’ICEA, a Espanya existeixen gairebé 30 milions d’assegurats d’algun producte de Vida. D’aquests, una tercera part correspon a les modalitats d’Estalvi/Jubilació, la finalitat principal dels quals és obtenir una rendibilitat sobre les primes abonades. Normalment és el mateix assegurat qui percebrà el capital, si viu en data de venciment de la pòlissa. És comú que aquest tipus de pòlisses incorporin un capital per defunció, a més de les característiques habituals d’un producte d’estalvi. Per aquest motiu, també es denominen assegurances de Vida Mixtes.
La modalitat més estesa, amb quasi 20 milions d’assegurats, és la que coneixem com assegurança de Vida de Risc. Aquesta pot ser de Vida Sencera (la prestació s’abona independentment del moment de la defunció) o de Vida Temporal (cobreix el risc de mort durant un període de temps concret, estipulat a la pòlissa). També és habitual que s’incloguin garanties addicionals per cobrir situacions d’invalidesa i dependència.
Les assegurances de Vida de Risc ofereixen als assegurats, familiars i éssers propers, protecció econòmica, ja que aquesta es veurà afectada (encara més si es consideren les prestacions que ofereix actualment la Seguretat Social per aquest tipus de contingències: viduïtat i orfandat). També poden garantir els estudis dels nostres fills, liquidar possibles deutes, fer front a situacions de dependència o protegir el patrimoni personal. Existeixen altres motivacions de compra menys conegudes i no menys importants, com planificar l’herència o obtenir liquiditat per pagar impostos.
Les normes de contractació, la selecció de riscos, les Condicions Generals i Particulars i els Reglaments, son elements imprescindibles en aquests tipus d’assegurances. Han de complir la normativa legal vigent, recollida a la llei 50/1980, de 8 d’octubre, del contracte d’assegurances; la llei 30/1995, de 8 de novembre d’ordenació i supervisió de les assegurances privades; i la llei 10/2003, de 13 de juny, sobre mutualitats de previsió social; així com altres disposicions legals i reglamentàries vigents en cada moment.
La Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions (DGSFP) supervisa aquesta activitat, obligant a les empreses del sector a prendre una sèrie de mesures de control. Com per exemple, la que garanteix el pagament als beneficiaris en cas que s’activi una prestació. Un total de 177.000 milions d’Euros en provisions tècniques avalen el rigor en aquest sector. Un rigor que també s’exigeix a cada assegurat en aspectes que sovint passen desapercebuts, però que son d’una gran importància.
Parlem de la designació de beneficiaris en una assegurança de vida.
Qui té aquest dret?
“El prenedor de l’assegurança podrà designar al beneficiari o modificar la designació realitzada anteriorment sense necessitat de consentiment de l’assegurat”
Art.84.1 LCS
El nomenament correspon al prenedor, llevat que renunciï a aquest dret. Podríem trobar algun exemple, en casos de divorci, en què el jutge estableixi que es mantingui a l’ex-cònjuge com a beneficiari. En aquests casos, es precisa l’acceptació del beneficiari perquè el prenedor pugui revocar la designació. Un altre cas més comú, és la designació com a beneficiari de l’entitat bancària que ha concedit un préstec hipotecari.
“El prenedor de l’assegurança podrà revocar la designació de beneficiari en qualsevol moment, mentre no hagi renunciat expressament i per escrit a aquesta facultat”.
Art.87.1 LCS
En els casos en què el prenedor de la pòlissa sigui, per exemple, una empresa i l’assegurat un treballador, correspon a aquest últim la designació i posterior revocació.
A continuació, exposem algunes situacions que ens porten, en cas de defunció de l’assegurat, a la interpretació de la designació del beneficiari:
Beneficiari inexistent. Si l’assegurat mor i no consta cap beneficiari a la prestació o pòlissa, ni tampoc figura en el testament una designació expressa. Generalment, en aquests casos s’inclou un ordre de prelació al Reglament o Condicions Generals, que a la Mútua dels Enginyers és el següent:
Nomenament de beneficiaris de forma genèrica. Aquesta forma s’utilitza més del que convindria. Algunes asseguradores incorporen designacions estàndards (literals per defecte) per si el prenedor no defineix un nomenament de beneficiari de forma expressa. Observem alguns exemples:
“… als hereus legals”: Es poden produir retards, sobre tot si l’assegurat mort no va entregar un testament. En situacions complexes de parentesc, encara es dilataria més la declaració notarial d’hereus. La suma assegurada la percebrien els hereus a parts iguals.
“… el meu cònjuge i fills…”: no és el mateix incloure “a parts iguals” que “en el seu defecte”. En el primer cas, tots reben la prestació. En el segon, solament la rep el cònjuge (qui posseeixi aquesta condició en el moment de la mort de l’assegurat).
Nomenament de beneficiaris de forma expressa. Convé designar expressament als beneficiaris, comunicant qualsevol canvi si es produeix alguna variació.
“… als meus fills Javier i Jaime a parts iguals…”: si després d’aquesta designació, el prenedor té un tercer fill i no ho comunica, solament el Javier i el Jaime rebran la prestació en cas de defunció de l’assegurat. Si el Jaime mor abans que el seu pare, tota la suma assegurada seria pel Javier (encara que el Jaime tingui descendència).
La designació expressa i nominativa agilitza els tràmits, però convé conscienciar-se de la importància de comunicar qualsevol modificació a l’asseguradora.
Com s’ha de fer la designació? A través de la pròpia pòlissa o per via testamentària, podent-ne modificar o revocar aquest nomenament (tret de l’excepció de la designació irrevocable que hem comentat amb anterioritat).
Un altre aspecte destacable es defineix al paràgraf, segon de l’article 87 de la LCS:
“La revocació s’haurà de fer de la mateixa manera que s’estableix per a la designació”
Art.87.2 LCS
En aquest sentit, existeix controvèrsia doctrinal. Opinions autoritzades en aquest tema indiquen que, si la designació s’hagués realitzat a través del testament, la revocació també s’hauria de fer per aquesta via. El legislador dóna plena llibertat, sempre que es faci en les formes previstes.
Nosaltres recomanem que totes les designacions es realitzin sempre a través del contracte. Si utilitza la via testamentària amb aquesta finalitat, s’ha d’informar a l’assegurador i a la notaria de qualsevol canvi posterior.
Com saber si sóc beneficiari d’una assegurança de vida? Des de fa més de 10 anys, podem comprovar (previ pagament d’una taxa) si som beneficiaris en algun contracte d’una assegurança de vida. Es tracte d’un registre públic que depèn del Ministeri de Justícia.
Cobrament de la prestació. En compliment del contracte, la prestació s’entregarà al beneficiari, encara que existeixin reclamacions dels hereus legítims i de possibles creditors del prenedor de l’assegurança. Aquests poden exigir, si es demostra un frau de llei, la devolució de l’import de les primes abonades al beneficiari.
És important subratllar que, en el cas que algun beneficiari sigui menor d’edat, la indemnització la rebrà qui exerceixi la pàtria potestat o en sigui el tutor legal. Una bona opció perquè els nostres fills rebin la quantitat assegurada és establir un fideïcomís.
Per tal de cobrar l’assegurança al més aviat possible i considerant que les pòlisses de vida no formen part de la massa hereditària, és habitual practicar una autoliquidació parcial de l’Impost de Successions, amb el detall de totes les pòlisses existents.
Quant a les prestacions contractades a través de la Mútua dels Enginyers, si el prenedor/assegurat de les mateixes s’hagués deduït les quotes corresponents com a rendiments del treball o reduït de la base imposable de l’IRPF, es procediria al pagament de les prestacions una vegada aplicada la retenció corresponent.
Les mutualitats i les asseguradores exigeixen aquests requisits, ja que son responsables subsidiàries en aquestes obligacions.
A la MÚTUA DELS ENGINYERS portem dècades assessorant als nostres clients sobre aquests i altres aspectes importants per a les famílies. L’experiència adquirida agilitza els tràmits de la prestació i això ens beneficia a tots. Oi?
