L’enginyeria és una disciplina que, malgrat semblar molt contemporània, ha existit sempre. La Reial Acadèmia Espanyola defineix l’enginyeria com el “conjunt de coneixements orientats a la invenció i utilització de tècniques per a l’aprofitament dels recursos naturals o per a l’activitat industrial”. Gràcies a l’enginyeria i als invents derivats d’aquesta, l’ésser humà ha aconseguit desenvolupar-se i avançar cap a la societat en la qual vivim avui en dia.
En les últimes dècades, la història de l’enginyeria ha experimentat un desenvolupament espectacular. Tot i que encara existeixen moltes preguntes sense resposta, en la història de la humanitat sempre hi ha hagut persones que han dissenyat i construït eines o altres dispositius per a resoldre problemes o millorar el seu entorn. A mesura que es van desenvolupar les civilitzacions, es van desenvolupar a la vegada granges, poblats, vaixells, carreteres i, finalment, grans ciutats. Amb cada avenç sorgiren nous reptes que requerien solucions més complexes i creatives.
Si haguéssim d’enumerar les grans èpoques de l’enginyeria, aquestes gairebé sempre coincidirien amb una gran revolució. Vols saber quines són? Te les expliquem a continuació.
La revolució precientífica i les revolucions industrials
La prehistòria de l’enginyeria moderna presenta a antics mestres constructors i enginyers del Renaixement, com ara Leonardo da Vinci, els invents del qual van sorprendre a tota la societat. A dia d’avui, aquests invents segueixen sent útils, i són molts els que s’han preguntat com és possible que algú visionés i pensés solucions per a la vida moderna que tenim actualment.
La primera revolució industrial es va produir entre el segle XVIII i principis del segle XIX; iniciant-se en el Regne Unit, va suposar un canvi de model social, econòmic i tecnològic a Europa. Durant aquesta revolució, els enginyers civils i mecànics van passar de ser artistes pràctics a professionals científics. La invenció de les màquines, entre elles la màquina de vapor, va transformar completament les societats humanes, ja que les feines manuals es van mecanitzar i, poc a poc, les fàbriques van anar creixent a mesura que la gent deixava enrere la vida rural per a treballar a les grans ciutats.
Entre 1840 i 1914 va tenir lloc la segona revolució industrial. Durant aquesta segona revolució, les branques de l’enginyeria química, elèctrica i altres branques de l’enginyeria basades en la ciència van desenvolupar l’electricitat, les telecomunicacions, els automòbils, els avions i la producció en massa. Això va produir, a la vegada, una acceleració dels canvis que vivia la societat, molts dels quals es van veure aturats amb l’inici de la Primera Gurra Mundial.
La revolució de la informació
A mesura que la ciència de l’enginyeria madurava després de la Segona Guerra Mundial, la microelectrònica, els ordinadors i les telecomunicacions van produir conjuntament les que avui en dia coneixem com tecnologies de la informació i les comunicacions.
La següent revolució que s’augura serà la de la intel·ligència artificial. Ens trobem als seus inicis. Com si de les persones del Paleolític que van tallar una roca per fer-la més precisa i afilada es tractés: ja estem veient els canvis, però l’impacte total de les eines que podríem crear encara s’ha de veure. Des de l’extinció dels neandertals fa desenes de milers d’anys, els humans no hem coexistit amb cap altre ésser de la mateixa intel·ligència que nosaltres, i mai hem viscut amb res més intel·ligent que nosaltres. Donat que el domini global dels humans com a espècie és una conseqüència de la nostra intel·ligència, el desenvolupament de màquines que poden pensar més que nosaltres, si succeeix, alterarà la nostra societat més enllà del reconeixement.
Algunes persones prediquen que això serà una tecno-utopia; altres, que serà l’extinció de la raça humana, així com el sorgiment de l’Homo sapiens va portar a l’extinció de milers i milers d’espècies menys intel·ligents.
