Mónico Sánchez va néixer el 1880, en un petit poble de Ciudad Real, Piedrabuena. Des d’allà va començar a desenvolupar els seus invents, que arribarien a traspassar les fronteres del país. La història de Mónico Sánchez és digna de l’argument d’una pel·lícula. De fet, s’ha arribat a comparar aquest enginyer amb el famós Tesla.
Nascut en el si d’una família humil i en un entorn on tres de cada quatre persones no sabien ni llegir ni escriure, Mónico Sánchez va començar a treballar des de petit, com a aprenent en un comerç. Amb 20 anys va obrir el seu primer negoci, una botiga al seu poble. Poc després emprendria les seves aventures a Madrid. A la gran ciutat intentaria complir el seu gran somni: ser enginyer elèctric. Ara bé, l’any en què va arribar a Madrid, el 1901, a més de trobar-se l’Escola d’Enginyers Industrials tancada per vagues estudiantils, la formació prèvia que tenia Mónico era massa bàsica per poder accedir a estudis superiors. Per això, va decidir estudiar per correspondència un curs d’electrotècnia d’una acadèmia britànica. Una peculiaritat del curs és que s’impartia en anglès i Mónico no tenia cap coneixement d’aquest idioma. De fet, el jove emprenedor va aprendre un anglès bàsic alhora que estudiava el curs.
El 1904 va emigrar als Estats Units a l’edat de 23 anys, amb 60 dòlars a la butxaca i gairebé sense parlar anglès. En aquella època, només sabia llegir una mica d’anglès gràcies al curs sobre electricitat que va estudiar a distància. Al començament, el jove Mónico es comunicava escrivint el poc anglès que sabia. El seu objectiu era estudiar als Estats Units, i ho va fer així: primer va assistir a un curs en un centre de formació professional i més tard va cursar estudis a la Universitat de Columbia. L’any 1907, Mónico Sánchez es va titular com a enginyer.
Amb el seu títol d’enginyeria, Mónico Sánchez va entrar a treballar a Van Houten and Ten Broeck Company, una empresa especialitzada en la instal·lació d’aparells elèctrics als hospitals. És en aquesta empresa on Mónico va desenvolupar un dels seus invents més famosos: una màquina de raigs X portàtil. Durant la Primera Guerra Mundial aquest invent va revolucionar l’atenció mèdica als camps de batalla.
Poc després, Mónico Sánchez es va incorporar com a enginyer en cap a l’empresa Collins Wireless Telephone Company, que li havia ofert mig milió de dòlars pel seu invent. Posteriorment, en aquesta mateixa empresa, va participar activament en el desenvolupament d’uns primitius telèfons mòbils. Com a curiositat, a la Fira de l’Electricitat de 1909, l’estand de la Collins, on l’enginyer Mónico va ser retratat, era contigu al de la General Electric d’Edison i al de la Westinghouse de Tesla.
El 1912, Mónico Sánchez va tornar als seus orígens, al seu Piedrabuena natal, per crear ocupació i riquesa amb la fundació de la seva nova empresa: Laboratorio Electrónico Sánchez. Allà va construir una fàbrica de tecnologia puntera on es fabricaven aparells electrònics. Com que al poble no hi havia electricitat ni aigua corrent, va instal·lar una central elèctrica i va fer construir un sistema d’abastament d’aigua.
Els èxits de l’enginyer Mónico Sánchez van ser reconeguts a diferents llocs. Així, va rebre la Medalla d’Or de Ciudad Real, el 1914, i la Medalla de l’Exposició Internacional de Barcelona, el 1929. Lamentablement, la Guerra Civil i la postguerra van destruir la seva fàbrica i, en conseqüència, la seva activitat empresarial va anar decaient.
Actualment gran part de la feina de l’enginyer Mónico Sánchez s’exposa al Museu Nacional de Ciència i Tecnologia a Madrid i a la Corunya, on no hi falta una mostra del seu generador portàtil de raigs X.
