La mort d’un familiar pot ocasionar-nos a més de dolor emocional, dolor econòmic. Les herències tant poden ser un regal com una pena. I el que són segur és un maldecap; impostos, plusvàlues, acceptació, renúncia… Aquests són alguns dels conceptes que apareixen en el procés d’heretar. Els dubtes més comuns tenen a veure amb l’impost sobre successions, la quantia de les quals depèn de la comunitat autònoma en la qual residia el difunt.
L’impost sobre successions
Tots els beneficiaris de l’herència tenen l’obligació de liquidar l’impost sobre successions, la quantia del qual la marca el govern autonòmic i l’import varia segons el valor dels béns que es reben (com més alt és el valor, major és l’impost), del parentiu de l’hereu amb el difunt (com més llunyà és el familiar, més elevat és l’impost), del patrimoni previ de l’hereu (quantes més propietats o riquesa tingui l’hereu, més car li surt heretar). D’altra banda, la transmissió per successió hereditària de l’habitatge habitual o del negoci pot comportar una reducció en l’impost.
La plusvàlua municipal
En el cas d’existir immobles en l’herència, i en concret, si són de naturalesa urbana, com a hereus o legataris haurem d’afrontar el pagament de l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, més conegut com la plusvàlua municipal.
La quantia a pagar per la plusvàlua municipal dependrà de l’increment del valor del sòl en el moment de la transmissió hereditària, respecte al moment en què la persona difunta va adquirir la propietat. L’import a pagar s’estableix en funció del temps transcorregut i els coeficients establerts per cada Ajuntament
Notaria
Els honoraris del notari que es triï per a tramitar l’herència també han de ser tinguts en compte. L’actuació d’aquesta mena de professionals és imprescindible per a la preparació de l’escriptura d’acceptació i partició de l’herència.
Registre de la propietat
Finalitzada la fase de pagar impostos toca anar al registrador de la propietat, on els hereus posaran al seu nom totes aquelles propietats immobiliàries que hagin heretat.
De nou, els hereus tornen a haver de pagar. En aquesta ocasió són els aranzels dels registradors, els quals estan establerts legalment. Aquest preu serà en funció de l’herència (nombre de propietats a registrar, valor d’aquestes, etc).
Gestoria
Encara que no és imprescindible la participació d’un gestor, en molts casos, sobretot si l’herència és complexa o inclou diversos tipus de béns, és aconsellable comptar amb els serveis d’una gestoria. S’encarregarà de dur a terme tots els tràmits administratius lligats a l’herència, com la preparació i liquidació dels impostos, la inscripció en el Registre de les propietats immobiliàries a nom dels nous propietaris, etc. Cada gestoria disposa de les seves pròpies tarifes o preus pels serveis que realitza.
Advocats
En el cas de grans herències, o bé herències menors però conflictives, pot ser necessària la intervenció d’advocats per a facilitar la partició de l’herència, o per a defensar els interessos d’una part dels hereus.
Altres despeses
A més dels impostos esmentats, cal esmentar altres despeses de menor rellevància però que també hauran de ser costejats pels hereus com a diferents certificats durant el procés de la tramitació de l’herència que dependran de la naturalesa dels béns que componen l’herència i la situació dels hereus.
El testament
Fer un testament notarial no és car, costa menys de 100 euros i val molt la pena fer-ho.
Amb un testament tot és més fàcil, ja que s’identifiquen els hereus i s’eviten moltes disputes entre ells. Si no existeix testament, als tràmits anteriorment indicats, caldrà sumar-li la declaració d’hereus, que consisteix a establir qui són els hereus legals tal com figura en el codi civil. Aquesta declaració es realitza a través d’un notari, i si no fos possible, judicialment. Arribats a aquest punt, caldrà demostrar els graus de parentiu.
Així, la llei delimita els qui cobraran i l’ordre en el qual el faran. L’ordre de successió hereditària en cas de no existir testament varia en funció del dret civil aplicable. Algunes comunitats autònomes disposen de la seva pròpia legislació sobre aquest tema i per tant difereixen en l’ordre de prelació. En el dret comú, aplicable en els territoris sense ordenament específic, l’ordre és el següent:
- Els fills, que es repartiran a parts iguals l’herència. Si un dels fills ha mort, la seva part serà per als seus fills, és a dir per als néts.
- Els pares i altres ascendents. Si el mort no té fills, els hereus seran els seus pares i si aquests també haguessin mort seran els seus avis.
- El cònjuge heretarà en tercer lloc si no hi ha un testament que digui el contrari. En qualsevol cas, el cònjuge té dret a l’ús i gaudi d’una tercera part de l’herència.
- Germans i nebots.
- Altres familiars.
- L’Estat.
Falses creences populars
A diferència del que popularment es cregui, quan el mort no deixa testament, l’herència no va a l’Estat. Només si ningú reclama l’herència, passats 30 anys, se la queda l’Estat. D’aquí ve que existeixin empreses dedicades a buscar hereus d’herències abandonades.
Un altre aspecte poc conegut i que cal aclarir és el tema de la renúncia a l’herència. Existeix una creença popular que, segons l’heretat, és millor renunciar i no haver de fer front als impostos. Doncs bé, es pot acceptar una herència a benefici d’inventari, la qual cosa significa que, amb els béns de l’herència, es paguen els deutes, però mai s’haurà de posar diners propis. En qualsevol cas, si finalment es desitja renunciar a l’herència, el tràmit ha de realitzar-se davant notari i aquest és irrevocable. El cost d’aquest procediment no supera els 100 euros.
En La Mútua dels Enginyers, no sols acompanyem als i a les mutualistes per a prendre les millors decisions de previsió que facin més fàcil i millor la seva vida personal i professional sinó també estem al seu costat ajudant-los a planificar la seva successió. Per a més informació contacta amb nosaltres a través de l’adreça electrònica correo@mutua-ingenieros.com
