Mentre que al continent americà Larry Nichols i Frank Fox van començar a desenvolupar cada un pel seu compte dos trencaclosques compostos per peces rotables, que posteriorment van patentar, Ernö Rubik estava planejant el que, amb els anys, es convertiria en un dels jocs d’enginy més famosos del món.
Ernö Rubik, abans de convertir-se en el creador del cub de Rubik, era un professor d’arquitectura que exercia la seva professió a Budapest. En ocasions solia obsessionar-se amb les dimensions de les figures geomètriques i en com les podria reproduir en 3D sense que la forma es distorsionés.
Segons explica la llegenda, Rubik passejava per la ribera del Danubi quan va adonar-se que si totes les figures creades giraven sobre un únic centre de forma arrodonida, totes les peces podrien moure’s de manera lliure i gairebé caòtica sense que, en aquest cas, el cub es deformés.
Gràcies a això, va començar a construir el seu primer prototip, que estava format per 21 cubs de mida petita, col·locats els uns al costat dels altres.
Durant el primer període, Rubik utilitzava aquest cub com a element d’ajuda per als alumnes de les seves classes d’arquitectura. Creia que amb els cubs podien entendre més correctament els conceptes d’espai, mobilitat i formes 3D.
Tanmateix, això no va durar gaire, perquè poc després de començar a utilitzar-lo, quan va intentar retornar-lo a la seva forma original, es va adonar de què havia construït realment: un trencaclosques (i ja sabem que dels difícils!).
Finalment, l’any 1974 va aconseguir crear el cub i va intentar comercialitzar-lo a Hongria, on va passar desapercebut.
Fins que va arribar Tior Laczi, un amant dels números i la lògica, i va trobar un dels primers cubs de Rubik existents per aquella època en una cafeteria i va quedar tan fascinat que al final va comprar-lo.
Com que li interessava, va informar-se’n i va acabar coneixent Ernö Rubik, fet que va possibilitar que s’associessin i portessin junts a diferents fires l’aleshores anomenat cub màgic.
En poc temps, la companyia de joguines Ideal Toy Corp va decidir comprar la idea i fabricar-ne més d’un milió d’exemplars amb el nom de cub de Rubik.
A partir de 1980, el cub de Rubik va tenir tant d’èxit que va començar a adquirir-se en diverses botigues de joguines de tot Europa amb la intenció que la majoria de nens i adults del continent poguessin gaudir del seu sistema.
Actualment, tots hem tingut i vist un cub de Rubik alguna vegada i és curiós observar com una cosa que es va dissenyar per mantenir figures geomètriques en 3D sense risc que perdessin la seva forma original, s’ha convertit en un dels trencaclosques més complexos i accessibles a la vida de qualsevol persona.
