Buscar

PÈRDUA DE BENEFICIS. Garantia essencial per incloure a la seva pòlissa d’EMPRESA.

La cobertura de pèrdua de beneficis, també coneguda com a lucre cessant o paralització de la activitat, li ofereix la tranquil•litat necessària per fer front a les pèrdues econòmiques, per la interrupció temporal, total o parcial del seu negoci, que puguin derivar-se d’un sinistre cobert a través de la seva pòlissa de danys.

quadre1b

Aquesta garantia, de forma habitual, com a paquet bàsic, cobreix el perjudici econòmic derivat de sinistres d’incendi, raig, explosió, robatori, danys per aigua i riscos extensius (inundacions, actes vandàlics, accions tumultuàries i vagues, vessament o fuita accidental de les instal•lacions automàtiques contra incendis, fenòmens atmosfèrics…)

També disposa d’altres cobertures, que de forma opcional podria contractar, com són la pèrdua de beneficis per impossibilitat d’accés a les instal•lacions, problemes en el subministrament elèctric, manca de proveïdors i/o clients, derivada de danys elèctrics o d’avaria de maquinaria.

En qualsevol cas, en el Condicionat General i/o Particular queda recollit en quines garanties de danys serà d’aplicació la cobertura de pèrdua de beneficis.

Un vegada definides les avantatges de tenir contractada aquesta garantia, procedim a explicar-li dos conceptes importants. La determinació de la suma assegurada i el període d’indemnització.

Suma assegurada

A qualsevol activitat, el preu de venda d’un producte o d’un servei, ha de tenir en conte les despeses que es produeixen i el benefici que es vol obtindre d’ell.

Preu de Venda = Despeses + Benefici Net

Si ampliem aquest concepte a la totalitat de les vendes, podem diferenciar les despeses que són permanents (suportades indiferentment de que es tingui un major o menor volum de vendes) i les que són de caràcter variable (van lligades al nivell de la activitat de la empresa i varien en funció de les vendes). Citem alguns exemples:

Quadre2b

El benefici net el definim con el guany que resulta de la activitat comercial. Sempre abans d’impostos i sense incloure cap mena d’ingrés financer o extraordinari.

Podem determinar el volum de negoci aplicant aquesta fórmula:

Volum de negoci = Despeses permanents + Despeses variables + Beneficio net

Aquesta informació s’obté analitzant el compte d’explotació d’una empresa.

Posem un exemple. Una empresa, EXEMPLE, S.A., ha obtingut unes vendes de 5 milions d’Euros, amb un benefici net de 0,5 milions. Per tant, les despeses pugen a 4,5 milions (1,5 milions de despeses permanents i 3 milions de despeses variables. Veiem el següent quadre:

Quadre3b

Calculat ja el volum de negoci, la empresa determinarà el tipus d’indemnització a percebre en cas de sinistre. Existeixen vàries possibilitats:

  • Indemnització diària. Te com a referència un percentatge de la facturació DIÀRIA de la empresa.

  • Indemnització en base a les despeses permanents.
  • Indemnizació en base al marge brut (suma de les despeses permanents i la pèrdua de benefici net)

Aquesta darrera seria la més complerta. Anem a centrar-nos en ella:

Seguint l’exemple anterior, la empresa EXEMPLE, S.A., arrel d’un sinistre, no obté suficients ingresos en vendes per fer front a les despeses permanents i tampoc arriba al benefici net esperat. Paral.lelament, no ha assumit la totalitat de les despeses variables, ja que per exemple, no ha comprat matèria prima, ni tingut despeses en transports del producte final.

Això vol dir que el que està perdent la empresa són les despeses permanents, que se segueixen soportant, i el benefici net previst, que no s’aconssegueix.

La suma d’aquests dos conceptes, s’anomena MARGE BRUT i és l’element que ha de ser objecte d’assegurament, és a dir, la SUMA ASSEGURADA. Veiem el marge brut que te la empresa EXEMPLE, S.A.

Quadre4b

Període màxim d’indemnització:

Es defineixen dues modalitats:

  • La modalitat més utilitzada a Europa s’anomena LOSS OF PROFITS, que te el seu orígen al mercat anglès i el seu període d’indemnització es defineix tenint en conte el temps que passa desde la data de sinistre, fins el dia en que es recuperen els resultats.

 

  • Existeix unaltre modalitat, procedent del mercat nord-americà, coneguda com a GROSS EARNINGS. En aquest cas, el període d’indemnització finalitza quan s’han reparat o reemplaçat els bens malmesos, encara que en aquell moment, no s’hagués restablit la normalitat dels beneficis.

 

Habitualment es limita a 12 mesos, tot i que hi han activitats que poden precisar de períodes d’indemnització superiors. Per exemple, una empresa dedicada a la producció de vi te un sinistre en plena recollida del raïm, perdent la producció de la campanya. La empresa triga 12 mesos en reposar les seves instal.lacions, de manera que no te temps per processar el raïm de la campanya següent.

També es pot limitar a períodes inferiors a un any. Per exemple, indemnitzar en base a la pèrdua de beneficis produïts com a màxim en 3 mesos.

Com s’indemnitza un sinistre:

Quan tenim un sinistre, perquè la garantia de pèrdua de beneficis s’activi, han de complir-se varis principis bàsics. Comentem els més rellevants:

  1. La empresa ha hagut de tenir un sinistre de danys materials cobert per la pòlissa de danys i d’aplicació en la cobertura de pèrdua de beneficis.

  2. Que existeixi una repercussió econòmica negativa a la empresa, com a conseqüència directa de l’esmenta’t dany.

  3. Conseqüència del sinistre, l’assegurat no ha de cessar a la seva activitat.

Tornem a l’exemple de la empresa EXEMPLE, S.A. Recordem que el seu MARGE BRUT (suma assegurada), és de 2 milions d’Euros.

El primer que hem de calcular és el Percentatge d’Indemnització, que identifica el pès que te el marge brut dins de tot el volum de negoci.

Quadre5b

Aplicant aquesta fórmula per EXEMPLE, S.A., podem dir que segons la pòlissa, el percentatge d’Indemnització és del 40% (MARGE BRUT 2 M€ / VOLUM DE NEGOCI 5 M €). Aquest percentatge seria el que s’aplicaria a la pèrdua de vendes que tingués l’assegurat.

Al sinistre d’Exemple, S.A., es produeix un important incendi, provocant la paralització del negoci i una disminució de les vendes per manca de producció que activa la garantia de pèrdua de beneficis.

La pèrdua de vendes pot reduir-se adoptant algunes mesures que la mitiguin:

    1. Extracostos: Impliquen un cost addicional a la producció, que ajuda a l’empresari a continuar produint i venent, encara que no sigui en les condicions més òptimes. Per exemple, llogant locals o naus, comprant o externalitzant la producció a tercers …

    2. Estalvi de despeses permanents: L’estalvi que pugui tenir la empresa com a conseqüència del sinistre, s’han de descomptar de la indemnització, per evitar el consegüent lucre per part de l’assegurat. Per exemple, estalvi en despeses de personal, en operacions de manteniment de maquinària …..

A la majoria d’ocasions, a través d’aquesta cobertura s’apliquen franquícies. Si per exemple aquesta és de 48 hores, no procedirà cap indemnització si la interrupció de la activitat és inferior a l’esmenta’t termini. Si fos superior, únicament s’indemnitzaria per l’excés.

Tenint en conte tots els factors, pel càlcul de la indemnització s’aplica la següent fórmula:

Quadre6b

La empresa facilitarà a la asseguradora tota la informació comptable que es precisi per obtindre aquestes dades.

En el cas que ens acompanya a tot l’article, EXEMPLE, S.A., a conseqüència del sinistre, el volum de negoci arriba als 4 M €, disminuint les seves vendes un 20%. Aquest percentatge hagués estat superior en el cas de no haver-se pres mesures que permetessin continuar amb la producció, tot i que a menor escala: Es lloga una màquina i un local, generant uns extracostos de 200.000€. La cobertura, en aquest cas, no te contractada franquícia.

En quan a l’estalvi de despeses permanents, es comptabilitzen 100.000€ (personal, manteniment de la maquinària, etc…).

La indemnització arriba a 0,5 M €:
Quadre7b

Es recomana declarar el MARGE BRUT al finalitzar cada període de cobertura, amb l’objecte de regularitzar la prima. D’aquesta forma, la asseguradora renunciaria a aplicar la regla proporcional que es podés derivar d’una infraassegurança que no superés un percentatge pactat en aquestes condicions.

EXEMPLE, S.A., és un cas fictici, que pretén il•lustrar la importància que te una garantia com la PÈRDUA DE BENEFICIS. Sense aquesta, hagués obtingut uns resultats molt negatius, que haguessin pogut posar en perill la seva continuïtat.

PER CONCLOURE, CAL DESTACAR QUE LES EMPRESES EN SITUACIONS JA AGREUJADES, COM POT SER UN SINISTRE DERIVAT D’UN INCENDI, AMB AQUESTA GARANTIA PODEN MANTINDRE ELS SEUS BALANÇOS INTACTES I LA COMPETITIVITAT AL SEU SECTOR. AQUESTA ÉS LA TRANQUIL.LITAT QUE VOLEM TRANSMETRE ALS EMPRESARIS.

També et pot interessar ...

Què és un PPA?

Actualment ja són moltes les persones que intenten estalviar tot el possible per a la seva jubilació. Hi ha diverses fórmules per estalviar per a

testament

Les repercussions de no fer testament

No és necessari comptar amb un gran patrimoni per planificar una herència. A l’àmbit professional i al personal, cal estructurar la successió. Al final, es tracta de fer els deures i d’evitar conflictes familiars i situacions desagradables.

Les Smart Cities

Què són les Smart Cities? Les Smart Cities, també anomenades ciutats intel•ligents, es poden definir com aquelles ciutats en que s’apliquen les noves tecnologies de